La concepció d'infant és una de les concepcions més condicionats per un mestre d'infantil. Elabora la teva concepció d'infant i identifica quines creences i concepcions hi ha al darrera.

Crec que la meva concepció d’infant va molt lligada amb les meves creences. És un estil personal de veure com és l’infant, partint de les meves experiències.

Tal com ens explica en la lectura, del bloc temàtic nombre 2 fet per na Maria Rosa Rosselló Ramon i Carme Pinya Medina, podem tenir tres vies: per transmissió, formal, informal o tècnica (E.Hall, 1987).

-          La transmissió formal són aquelles adquirides per advertiments, amonestacions i preceptes de persones majors com els pares. S’aprenen per repetició o bé si no es pot fer, t’avisen que allò està malament.

-          La transmissió informal: surt de l’inconscient, ja que és un model que imitem de les persones.

-          La transmissió tècnica: és aquella que transmeten els docents cap als alumnes i tenen un caire reflexiu, lògic i coherent.

A més, com diu en Contreras (2009) hi ha quatre tendències relacionades amb les creences: tradicional, tecnològica, espontània i investigadora.

Crec que actualment, un docent ha de saber canviar de creences, degut a que no sempre és mantenen i no posar excuses. En relació, a la part administrativa i política, els docents han de canviar la manera d’ensenyament, degut als constants canvis de lleis. A més, un docent no ha de caure en la monotonia de fer sempre les mateixes pràctiques.

Abans de fer el llistat de la meva concepció d¡infant. M’agradaria fer un petit repàs de com l’ imatge de nen ha anat canviant:

• Als anys 354-430: en aquella època els nens eren una molèstia. No els hi donaven un afecte maternal ni una seguretat dins la llar. Per aquest motiu era molt comú l’avorto, abandonament, infanticidi, exili i criança per nodrisses.
• Fins al S. IV: els nens eren jous, on els pares eren els propietaris d’ells i així podien fer un canvi o un ús segons el seu interès.
• Segle XV: en aquella època, els nens eren dolents per naixement. Eren uns sers plens de maldat i els criaven altres persones o eren abandonats.
• Segle XVI: era una etapa marcada entre els aristòcrates, teòlegs i filòsofs, davant una situació social i econòmica. L’ imatge del nen era una propietat o un recurs econòmic. A Anglaterra els nens de 6-7 anys treballaven en les tasques de la llar i als 10 anys, servien com a criats a altres famílies acomodades. Així aporta diners a les famílies però  no es considerava una retribució pel nen.
• Segles XVI - XVII: l’idea d’infant va canviant, ara es considerava un adult petit. On eren capaços d’adoptar les conductes adultes. A més, feien feines com els adults. També, tenia una imatge de puresa i innocència. Es creia en el pecat i la bondat de Deu.
• 1693: el nen era com una tabula rassa on no hi havia res escrit, ni era dolent, ni tenia coneixements innats. Així que nomes aprenia a traves de les experiències sensorials. L’adult havia d’educar-lo i així era ell qui decidia com havia de ser el nen.
• Segle XVIII: neix el concepte de Rosseau “el nen neix bo, es la societat qui el corromp”. El nen posseeix una bondat innata, recomanaven que fins als 12 anys juguessin lliurement sense cap entrenament acadèmic.
• Segle XX: es comparava amb l’evolució de Darwin, on el desenvolupament de la persona era com un esser primitiu. El nen era modelat pels hàbits, les passions i les creences del que veia o escoltava.  Els pares imposaven hàbits i rutines per a assegurar un èxit.

Totes les etapes tenen unes qualitats úniques i exclusives. Va passar de ser un nen passiu a tenir un paper més actiu. El nen ha de jugar per a poder cobrir les necessitats i desenvolupar la seva creativitat, amb el joc el nen aprèn i no només és una activitat de diversió. Finalment, als anys 50 es considera al nen com un ser social amb drets i deures, on la societat ha de donar-li protecció, educació i atenció per a poder satisfer les seves necessitats bàsiques.

Per a jo la concepció d’infant està lligat als següents  aspectes:

•  Metodologia d’ensenyament – aprenentatge: no es el mateix una pràctica educativa tradicional que per projectes.
• Rol del docent i dels alumnes.
• Gestió de centre i com treballa l’equip educatiu: si hi ha un clima afectiu, col·laboració, participació, etc.
• Ser humà amb drets i deures.
• Un nen posseeix un potencial de desenvolupament tan social, físic o mental.
• Cada nen té un ritme i estil d’aprenentatge.
• L’infant aprèn de tots els contextos que l’envolten com ens diu Brofrenbrener (escola, família, barri, casa, cultura, amics, etc)