Amb els indicadors del què és una bona pràctica que vam elaborar entre tots: veure de l’experiència que ens ha contat n’Albert quins s’acompleixen i quins no

Els indicadors que complex el centre de Son Ferrer són els següents:

• Temps i espais per a la reflexió: fan diferents autoavaluacions tan a nivell dels alumnes i docents com per part de les famílies per a que puguin opinar i suggerir millores.
• Atenció a la diversitat: en aquest cas s'ha de tenir present alguns conceptes com: presencia dels alumnes, participació en totes les activitats i progres evolutiu.
• Interrelació entre àrees i àmbits. És a dir fer una metodologia d'aprenentatge integral on tenen present totes les capacitats dels alumnes.
• Implicació i compromís educatiu: tota la comunitat educativa s'ha d'implicar en les tasques que fan el centre.
• L'alumne és el protagonista del propi aprenentatge. Escolta i mirada activa. El docent ha de tenir present tot l'alumnat, i ell pot opinar com fer les tasques i no només imposades per part de l'adult.
• Agrupament i horari flexible. Agrupament reduïts. En aquest cas els grups són heterogenis i hi ha tot tipus de necessitats i capacitats. A més, es treballa per parelles com a les aules germanes i per grups com a la tècnica de 1-2-4.
• Fomentar la motivació dels alumnes: el docent ha de motivar als alumnes en tot moment a l'hora de fer les activitats.
• Planificació, desenvolupament i avaluació permanent dins la pràctica educativa. Capacitat d'autocrítica. Formació continuada dels docents a traves de la reflexió. Per a fer bé la nostra tasca com a docent, hem de saber reconèixer els errors i millorar-ho.
• Aprenentatge significatiu i funcional: s'ha de treballar a traves dels interessos dels nens.
• Potenciar l'autonomia dels alumnes: es treballa mitjançant els amics especials, aules germanes, etc. On cada nen ajuda i es ajudat en les tasques proposades pel docent.
• Currículum obert, flexible, estimulant i coherent. Objectius i propostes educatives clares, funcionals, flexibles i obertes a tot tipus de canvis.
• Treball cooperatiu entre els docents. Crec que tots o la majoria, haurien de treballar tenint present l'objectiu educatiu.
• Centre contextualitzador i vinculat a l'entorn. El centre forma part del barri. Per aixo tots han de participar i col·laborar.
• Fomentar el treball cooperatiu entre els alumnes. Aquest indicador es duu a terme mitjançant les activitats d'amics especials, aules germanes o altres tasques.
• Treball cooperatiu amb les famílies: les famílies han de ser un eix important per a l'educació dels fills i han de participar, entrar al centre, etc.
• Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança i respecte. Amb les imatges que hem pogut observat, tots aquestos conceptes es porten a terme. Tam el centre amb les famílies com amb la comunitat educativa.
• Avaluació formativa i continua: es pot observar tot el proces i no nomes el resultat. Els docents avaluen amb rubriques, observació, treball en equip, etc.
• Potenciar les fortaleses i les capacitats de cada alumne: els docents han de saber veure tan els handicaps com les virtuts dels seus alumnes.
• Fonamentació teòrica: la seva metodologia està basada en diferents autors i ho adapten al seu context.
• Documentació de les coses: existeix una documentació on es pot observar tots els processos dels nens, tan ho fan de forma visual com escrita.
• Vincles afectius i positius: els docents han de tenir present els vincles entre tots, com l'empatia, participació, col·laboració, etc.
• Tenen present el progres dels alumnes i no només el resultat: els docents haurien de saber que tot resultat du un progres important i per tant, s'hauria de valorar tot aquesta recorregut i no només el resultat.
• Consens entre la comunitat educativa. Han de treballar mitjançant el diàleg, arribar a un consens i sempre mostrar un respecte mutu.
• Espai per a la reflexió tant per a les famílies com per als docents. El centre ofereix a les famílies un espai on poder reflexionar i aportar possibles millores.
• Resolució de conflictes. Tots els docents tenen un protocol a seguir quan hi ha un conflicte. Aixi si tots actuen de la mateixa manera, no conduirà a més problemes.

Activitat de la jornada: qüestions relacionades amb el pla de millora i d'acció.

• Quina diferencia hi ha entre les accions en cada centre?

El pla de millora treballa en equip i tots van amb el mateix objectiu i en canvi, el pla d'acció treballa individualment.

• Quins resultats s'esperen en cada cas?

El resultat és molt més concret en el pla d'acció i en canvi, el pla de millora, relaciona els continguts amb altres assignatures.

• Quin és el recorregut en cada cas?

El pla de millora aprèn a solucionar i consensuar els problemes que es troben a les diferents situacions i en pla d'acció resol un problema per aquell dubte sense relacionar-ho amb altres.

Pla d'acció o pla de millora?

A continuació adjunt una taula amb les característiques del pla d'acció i el pla de millora.

PLA D'ACCIÓ
Avaluació	Els alumnes obtenen baixos resultats en competència lectora.
Causes	Pocs hàbits lectors a les famílies
	Moltes hores a les pantalles
Conseqüències	No entenen els problemes matemàtics
	No entenen el que se'ls hi demana
Acció	Potenciar la lectura a totes les àrees i nivells
Activitats	Fer una hora de lectura semanal

PLA DE MILLORA
Avaluació	Els alumnes obtenen baixos resultats en comprensió lectora.
Acció	Promoure a totes les àrees la comprensió lectora.
Activitats	Recopilar els textos més emprats a cada àrea.
	Acordar un protocol (quan i com) sobre com treballar cada text i incluir-lo a cada SD
	Aplicar-ho i avaluar amb indicadors.
Indicador d'assoliment	Un 95% dels mestres han participat en la redacció i aplicació d'un protocol de lectura a totes les àrees.

D'aquestes dues taules podem deduir que el pla de millora hi ha un proces d'avaluació, on els alumnes aprenen una cosa de manera concreta amb una ítems concrets i la tasca es més qualificada. Per tant, tots els canvis que es produeixen porten una reflexió i una avaluació per saber quin és el seu proces.

A més, tots els docents han de saber fer una autoavaluació per de saber si la nostra tasca la fem correctament o no. Hem de saber quines coses funcionen i quines altres poden millorar-se. Els docents han de saber què és allò que ens causa problema i com podem solucionar-ho.

Les característiques que tenen el pla de millora són:

• Va lligada a una avaluació formativa.
• Implicació del professorat i no només de l'alumnat.
• Ha de beneficiar a tot l'alumnat.
• Hem de recollir evidències.

L'avaluació ha de servir per animar i consolidar aquell projecte que tenim plantejat. L'objectiu de l'avaluació no es veure què ens falta per complicar sinó quines pautes hem de seguir per arribar a la nostra fita inicial. Hem de trobar l'equilibri entre el que és bo i el que és millor, a més de tenir present el context i la situació d'aquell moment.

Hem d'aprendre a avaluar-mos a un mateix per desprès saber fer una correcta avaluació als nostres alumnes. Què volem avaluar i millorar? L'avaluació ha de ser interna i externa i tot aixo implica tenir present un bon pla de millora.

L'elefant encantat

Hem vist un vídeo d'un elefant d'un circ. Aquell animal era el més estimat pels nens i la seva funció era mostrar el seu pes, mida i força. Desprès de mostrar el seu espectacle, tornava al seu lloc on estava amb una cadena i no es podia moure.

La qüestió és que un animal tan gran amb la força que tenen no sigui capaç de llevar-se la cadena i fugir. El dilema és per quin motiu segueix allí i no pot ser un animal lliure? La resposta per part d'un adult es perquè aquestos animals estan domats. I a continuació podem reflexionar sobre: si està domats perquè el tenen amb un cadena? Aixi que per aquesta resposta no hi ha una resposta coherent.

Com a reflexió d'aquest vídeo es que si una persona s'equivoca no passa res, ja que d'aquestos errors aprenem les coses. Sempre diem com excusa “no puc” i no ho intentem encara que podríem fer-ho. Tothom té la capacitat de reflexionar quins són els canvis que podem fer. No ens hem de resistir al canvi sinó estar oberts a noves possibilitats.

Totes les persones som com animals de circ ja que estem fermats a una situació i ens lleven la llibertat que ens mereixem. Feim les coses perquè s'han sempre aixi i per aquest motiu estem amb la frase de: “no puc, no puc i mai podré”. Penso, com ja he dit, que no ens hem de resistir, sinó canviar, equivocar-nos i tornar a intentar-ho.

Què és una innovació docent? Característiques, entrebancs...

Abans de començar m'agradaria reflexionar sobre el concepte de reflexió. Segons el DRAE la paraula prove del llati de “innovare” i el seu significat es mudar o alterar alguna cosa, introduint novetats.

Aixi que cal destacar que encara que dins el món educatiu hi ha molts de canvis com es el cas en la tecnologia, realment, la metodologia que imparteixen molts de centres segueix igual que anys anteriors. Per aquest motiu, alguns punts sobre la innovació poden ser:

• Prendre consciencia dels canvis.
• Economia
• El terme innovació va lligat a molts altres aspectes.
• Tenir força i creença per canviar la situació

A part, també hem de tenir present que tot canvi té un proces. Aquest proces és el següent:

• Descongelar: dona la sensació de necessitat. Fa perdre la importància a les actituds velles, valors o comportaments.
• Canvi: és el proces de desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments. Degut a que primer s'ha de pensar el canvi, desprès fer el desenvolupament i finalment, es reforça el canvi fet.
• Recongelar: consisteix en sostenir el canvi, estabilitzar-lo mitjançant unes normes i organització.

Per tot aquest proces també té molta relació les fases ja que s'han d'organitzar les coses perquè hi hagi un bon resultat. Hem de saber canviar la nostra manera de fer les classes ja que sinó entram en una rutina. Els docents hem de tenir clar que per fer un canvi no es necessita diners sinó creativitat.

El tipus d'innovacions que trobem són les següents:

• Origen:
  • Innovacions internes: son originades i promogudes des de dins de les institucions.
  • Innovacions externes: son promogudes per instàncies més o menys externes com administració.

• Forma de treball:
  • Innovació planificada: seguim un pla preestablert.
  • Innovació evolutiva: desenvolupen la innovació segons van aprenent les coses.

Així que podem destacar que les lleis dels més poderosos no sempre son dolentes sinó que s'han de saber interpretar, analitzar i reflexionar. A més, no tot és innovar sinó que trobem una serie d'obstacles i resistències que hem de superar. Alguns obstacles i resistències són:

• Dels individus: la resistència a allò desconegut; la primacia, és a dir, la forma com aprenem a resoldre un conflicte, a enfrontar-nos a una situació. Per una part, mostrem inseguretat i por per perdre allò que tenim. Algun exemple en educació és que els docents novells és més fàcil utilitzar llibres de text que no fer projectes i hem d'estar oberts a possibles canvis.

• Dels grups: mantenir seguretat i identitat de grup, per a aprendre estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l'equip, manca de lideratge o liderat inadequat. Un clar exemple educatiu és la participació dels docents a les reunions que realitza el centre escolar.

• Del proces: contra-rellotge, objectius no clars, no hi ha avaluació de proces, desconnexió teoria i pràctica. Un clar exemple educatiu per part de la docent és el no disposar del temps suficient, els objectius són molt complexos a l'edat dels nens, no hi ha una avaluació clara, etc.

• Del sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa inflexible. Un exemple per part d'educació és com hi ha crisis econòmica no es poden fer canvis.

• Del sistema social: crisis de valors, crisis econòmica, tradicionalisme.   

Els micos son...

Hem iniciat la classe amb un vídeo on es veien micos on un grup de científics varem experimentar amb 5 dins una gàbia on al centre hi ha una escala i a damunt d'ella plàtans. Quan un dels micos pujava a l'escala, els investigadors tiraven aigua als demés. Aixi que els micos ja van relacionar l'escala amb l'aigua.

Finalment, posen al grup un mico nou per a veure quina és la seva reacció. Aixi que el mico va pujar per l'escala i els demés el varen baixar abans que els científics tiressin aigua freda. Com a conclusió, podem dir que tots els micos varen ser substituts per altres i el grup final, ningú va rebre aigua freda ja que no pujaven a l'escala

Tots els éssers humans realitzem coses sense saber el que feim o el motiu. Ningú es planteja un possible canvi per a millorar. A més, com la situació és còmoda, no volem canviar ja que potser tenim por al canvi si serà positiu o negatiu comparat amb l'anterior situació. Hem sa saber qüestionar-mos i modificar les situacions.

També, hi ha gent que fa coses per tal de poder entrar dins un grup social. I poques vegades s'han qüestionat les coses per tal de millorar.

Potser la rutina monotoma ens porta a un avorriment, aixi que a vegades no estaria de mal reflexionar sobre allò que fem. Què podem canviar per a millorar la nostra vida diària?  

Rubrica del documental

El passat dia 13 de maig varem rebre el següent seminari i ens varem centrar en fer la rubrica del nostre documental.

El tema escollit va ser canvi de bolquers, ja que pareix que sabem moltes coses però que és un tema molt interessant. A més, com jo som mare d'un nadó que millor que aprofitar aquesta ocasió. A més, també varem realitzar diverses entrevistes per tal de conèixer l'opinió d'aquest tema.

El contingut del documental esta molt ben estructurat. A l'inici hi ha una breu introducció, desprès parlem de quins tipus de bolquers trobem al mercat i quins passos hem de seguir per fer un bon canvi de bolquers. A més, tractarem la dermatitis i la relació que hi ha entre les deposicions i la dentició amb el canvi de bolquer.

D'altre banda, com ja he dit anteriorment, les meves companyes varen realitzar un vídeo on mostrem com faig el canvi de bolquer al meu fill. Finalment, varem pensar que per concloure el documental que millor que realitzar tres entrevistes per conèixer la seva visió. Una d'elles va ser a una educadora, l'altre a una mare de família i l'ultima a una infermera de pediatria.

Guio Documental by neus_noguera_27

A continuació, explicaré el motiu de la nostra elecció:

• Intencionalitat: podem dir que es pot observar be el nostre tema escollit. La nostra forma de transmetre la informació es molt clara, on l'espectador pot entendre tot el contingut.
• Estructura i guió: nosaltres volíem separar cada part per aquest motiu es veu clar on és l' introducció, el desenvolupament i les conclusions.
• Narració: cal destacar que hem intentat utilitzar diversos connectors per tal que l'escolta sigui més còmode, però es pot observar que hi ha alguns que es repeteixen. Encara que la nostra idea era cercar sinònims per fer entendre millor el missatge.
• Us de recursos: crec que el vocabulari emprat es adaptat a tots els nivells. A més, no fem gaire us de paraules tècniques.
• Investigació: abans de realitzar les gravacions, hem hagut d'investigar diverses fonts d'informació per tal de saber quina estructura havíem de fer. Desprès, hem seleccionat allò més important i hem elaborat un esquema.
• Qualitat del vídeo: crec que per ser el primer documental està ben gravat i les veus s'escolten be. Encara que no sabem l'opinió de la mestre.
• Cronograma: en aquest punt, crec que totes les components coincidim ja que ens agrada elaborar els treballs abans del temps límits per si desprès hi ha que fer algun canvi i per tant, tenir temps. Aixi que el primer dia que varem saber que havíem de fer el documental, ja varem decidir el tema i ens varem posar a cercar informació.
• Treball en equip: totes les components hem treballat d'igual manera. Encara que a l'hora de realitzar el documental, com nomes es pot utilitzar un ordinador, les altres donàvem opinió i consells per tal que el resultat fos excel·lent.

Com a resum, puc destacar que el tema escollit té molta informació i nosaltres poc a poc hem anar cercant allò més important i allò que ens interessava més amb el nostre objectiu. En quant a l'elaboració del documental puc destacar alguns aspectes a millorar com en alguns moments on la veu disminueix el to, diversos angles de visió que potser no es veu la imatge prou clara, etc. Com a resultat final, la veritat, que estic molt contenta amb el grup i el resultat del documental, ja que amb aquest tema tan simple he apres moltes coses. No tot es canviar un simple bolquer, hi ha molts d'aspectes important que a vegades, ens oblidem.

Identifica quines són les preguntes que t'han canviat la vida?

Al llarg de tota la meva vida, m'han sorgit una seria de preguntes que han fet que la seva resposta tingues una directa relació amb el resultat. La veritat que tinc moltes però algunes que en podria destacar son:

• Serè capaç de mantenir una relació estable?
• Podré compaginar la feina laboral amb els estudis universitaris?
• Tinc 23 anys, soc suficient madura per a tenir un fill?

Penso que en aquesta vida tot succeeix per algun motiu concret, és a dir, tot passa per alguna cosa. Aixi que la resposta a les preguntes, hi ha vegades que jo mateixa no la trobo.

Com a conclusió, puc destacar que no vull saber la resposta a les meves preguntes ja que sinó la vida no tindrà cap motivació ni misteri. No ho penseu?

La conferència de Maite Sbert "Miralls"

Fes una selecció d’obres d’art i relaciona-les amb aspectes de la pràctica educativa quotidiana.

Avui dia 8 de maig hem rebut una conferència de na Maite Sbert. Ella és mestre d'Educació Infantil i Primaria i actualment, està estudiant Historia de l'Art. Abans de dedicar-se al món educatiu, feia feina a una entitat bancaria.

La conferència l'ha titulat “Miralls”.

Les primeres paraules varen ser: hem de donar molt de valor a l'escolta dels nens. Aquesta frase, ens va fer reflexionar amb l'historia que va contar. Va iniciar la seva docència a l'escola de San Carles (Eivissa), on un alumne seu estava mirant un cargol i va dir: “un cargol és un animal que surt de ca seva ràpid i camina poc a poc”.

Amb l'experiència aprens a escoltar i mirar. El concepte de mirall i ombres van molts units i a continuació ho detallaré. Hi ha molts de tipus de miralls com aquells que: redueixen o augmenten la mirada, simulació de líquids, mostren altres mons, el futur o desitjos, etc. Aixi que trobem un cert paral·lelisme amb la realitat. Alguns autors importants deien:

Sòcrates: ell va ser el creador de la realitat.

Plató: explicava que era un enganador, sinó que mostraven una cosa irreal i no la realitat. Deia que els miralls eren un objecte potent.

Totes les civilitzacions utilitzaven el mirall: els Inques com a discos osquidiana, toques i mires el teu reflex.

En la nostra religió: la elaboria de la prudència (una dona) dur una serp a la mà dreta i a l'esquerra un mirall per a avisar que no t'has d'aturar sinó que el temps passa ràpidament.

Tornant al tema de l'educació i relacionant-lo amb la conferència, na Maite va dir: “La família-escola-nens són un mirall d'intercanvi d'imatge, surten diferents imatges que es van canviant segons l'època i el moment”. Però està clar que tothom tenim la possibilitat d'intercanviar la informació. Cada persona té la necessitat de veure's, té una personalitat única que quan estem amb altres persones ens adaptam a la situació d'aquell moment. A més, també va relacionar-ho amb un llibre on et deia com havies de ser.

L'objectiu de la conferència es aprendre a ser millor, ja que per entendre que és allò que passa hem de saber com hem d'actuar. Per aixo, serveixen dues habilitats: mirar i escoltar.

Els nens d'avui en dia, volen una imatge positiva per part de l'adult. Hem d'oferir un mirall que donin autoestima i ensenyar a veure's i a saber com és un mateix. Hem d'aprendre a travessar els miralls ja que està permès mirar a l'altre banda. De vegades, hem de canviar d'estratègia per entendre la vida real. A més, hem d'ensenyar a escoltar i mirar, a empatitzar i estar en altres situacions. Els docents, hem de marcar-nos uns indicadors per avançar com es l'efecte dels miralls líquids.

D'altre banda, hem de proporcionar allò que no esta programat a les aules ja que allò que no esta organitzat és allò que existeix. Alguns aspectes a treballar són:

• Treballar l'esperit critic per entendre la realitat.
• Treballar la paciència per poder-se mirar i cultivar el silenci i la soledat. Hem de compartir allò que ens passa a un mateix.
• Treballar els interrogants ja que són reptes a desvetllar. Les preguntes senzilles, poden ser interessants per a millorar el seu desenvolupament com: els alumnes han de saber organtizar-se i fer tasques adequades a la seva edat. Aquestes preguntes poden ser: fàcil, difícil, molt difícil, personals, sense resposta, resposta personal, fent hipòtesis, etc.

Algunes reflexions d'autors importants:

• Ana Teberosky va ser una dona que posava cartells per tota la seva aula. Els nens ja saben què és la porta sense haver de tenir un cartell amb el nom. I la reflexió és: tu creus que els nens no saben on es la porta?
• Helen Bisquerra: sempre hem de partir dels interessos dels nens però, els docents com poden provocar
• Joan Brossa: l'art és una ilusio necessària
• Maria Zambrano: hi ha un art per ser vist i un art que ensenya a veure.

Un altre tema que va relacionar na Maite, va ser amb historia de l'art. Algunes relacions entre obres d'art i els miralls.

• Narciso de Caravaggio: es pot observar com es el reflex de la realitat. Com som?

Imatge de: http://es.wikipedia.org/wiki/Narciso_(Caravaggio)

• Dali: reflex d'un autoretrat per saber quins canvis anam realitzant.
• La venus de Velazquez: es pot veure com el rostre no es veu clar. Hi ha dubtes si t'agrada o no allò que veus al mirall. Però també, hem de saber treballar amb allò que no ens agrada.
• Venus de Rubens: en aquesta obra d'art hem de saber interpretar l'espectador, ja que la mirada és diferents per a tots. Qui mira a qui? Pot ser hi ha histories soterrades on hi ha que investigar que passa.
• Mirall fix i fos. És una obre d'art contemporani que va canviant, segons el seu angle de vista. L'autor es Aldo Chaparro.

Imatge de:  https://es-la.facebook.com/pages/Aldo-Chaparro-Studio/64419900086

• Washintown d'Anis Capulco. És una obra d'art que ens vol fer veure que formam part de la realitat i ens hem d'implicar amb allò que passa.
• Taula de conflictes de Concha Jerez. On els plats són romputs i els qui suen a la taula veuen la imatge com una denuncia a la societat.
• Mirall canviant: segons la persona es va modificant, es vol reflectir la importància del moment present.
• Miralls de bruixes: es pot observar més enllà del quadre. Permet ampliar la imatge i ens podem fixar en els petits detalls.
• Manet: mostra com la cambrera esta en un primer pla però realment, el fons del quadre es l'important.

Imatge de:  http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/101.htm

• Mirall de les Meninas: és un mirall que mostra la ambigüitat tan del llenguatge com a nivell filosòfic. Fa plantejar molts de dubtes, investigar i fer hipòtesis.
• Mirall com extensió de l'espai, un espai indefinit.
• Mirall que duplica l'horitzó.
• Quadre de coure amb miralls per dins es multipliquen les persones. L'autor és Michelangelo Pistoletto.
• Erik Johanson treballa la simetria, cosa que implica treballar conceptes difícils i que dubtes sobre la seva existència.
• Etxer: és un mirall en forma d'ou, i el seu significat és una xarxa de relacions i dubtes sobre la realitat.
• Cuadre de Magrite: és un mirall falç on s'han d'interpretar els significats.
• Juan Muñoz utilitza els miralls com a permanència. És una escultura i l'espectador quan es mou, fa dubtar sobre el seu angle de visió.
• Pistoletto: un mirall treballant el reflex on hi ha pintura.
• Canvi de la permanència, llum i ombres, diferents cultures orientant la llum i l'ombra com a metàfora, com a dualitat de la vida real.
• Porta cap al misteri de l'Infante.
• Rosa Amoros: un cercle amb un mirall petit, vol expressar la importància de deixar-se captivar.
• Com a fragments com a l'obra de Picasso, que serveix per multiplicar i reflectir una altre realitat.
• Magritte: dibuixa la silueta d'una dona.
• Michel de Broin: és un mirall romput on es reflecteixen els boscos.

Imatge de:  http://www.ohcolourmein.com/bosque-superficial/

• Anish Kapoor: mirall en forma conca on es vol expressa la gran varietat de cultures, diferencia entre el dia i la nit, dualitat de conceptes, etc. On cada octògon es reflexa amb una imatge, un miler de reflexes amb una visió conjunta.
• Eduardo Galeano és un llibre de miralls on explica la temàtica de la humanitat.

Ha set una conferència molt interessant on he après moltes coses i m'ha fet reflexionar molt sobre la manera de veure les coses.