Esbrinar i escriure les condicions/ caracterítiques personals que la ponent evidencia i que són facilitadores de processos de canvi

El passat dijous 27 de març vàrem rebre una conferencia de na Mercè Adrover.

Ens va explicar que fa deu anys que posa en pràctica la metodologia er projectes. Al llarg de tots els cursos, han anat canviant als aspectes. A seu inicia tenia por que o complís els objectius i el currículum infantil.

Al primer any que feia de docent, va arribar a un centre educatiu on li deixaven fer el que volia. Ella es va marcar tots els objectius de l’etapa i allò que posava el currículum. Però el resultat no va ser l’ esperat.

A continuació, va aprovar les oposicions i va ser fixa a un centre de la barriada de Son Gotleu, escola Es Pont. La metodologia del centre era per assignatures, hi havia una aula de matemàtiques, de psicomotricitat, de filosofia, et. Així que la seva metodologia es va modificar un poc. La seva forma de treballar era anotar i transcriure totes les converses dels alumnes i finalment, els nens escollien el tema treballar.

Algunes coses rellevants dels projectes poden ser: són els nens qui guien el projecte, el rol de na Mercè és estudiar les converses que fan per tal d’ajudar a fer petites reflexions. La pregunta inicial es va modificant al llarg del projecte, no serveixen unes preguntes que tenen com a resposta un sí o no, sinó que han d’investigar. Cada projecte o oportunitat, la docent introdueix una forma de relacionar-se i/o comunicar-se: escriure carta, e-mail, còmic, vídeo, etc.  La seva duració pot ser de setmanes ( entre dos o tres) fins a un trimestre sencer. La duració depèn del tema escollit i dels interessos. Aprofitant l’ investigació fan sessions de psicomotricitat, matemàtiques, lecto-escriptura, etc on combinen els diversos continguts pedagògics.

Per iniciar el projecte, feia preguntes als nens i després ells investigaven, cercaven informació, feien hipòtesis, plantejaven allò que sabien i allò que volien saber. Per a cercar la informació demanen ajuda als pares, accedeixen a la biblioteca, a l’ordinador, gent del carrer, etc. Algunes de les propostes i projectes que va explicar na Mercè varen ser els següents:

-       La turmenta:

Els alumnes varen fer una pluja d’idees per tal de saber quina informació havien de buscar. Així que després d’escollir el tema, va dir que tots varen fer un procés d’investigació. Consultaren un mapa a un ordinador i com ho es podia veure; varen escriure una carta al “senyor de la televisió”, el qual va respondre fent reflexionar als nens. Després, varen fer un experiment comparant que passava quan xocava l’aigua i la plastilina. També, varen sortir al pati a veure els núvols. Finalment, va esdevenir que la turmenta fa por i així varen tenir l’oportunitat d’expressar aquest sentiment i ells mateixos deien la seva pròpia solució com: “em fan por els trons i quan hi ha turmenta, vaig cap a la meva mare”.

-      Tenen la mateixa forma els cors?:

El punt de partida d’aquest projecte va ser una nena que va pintar un cor a la pissarra. Després sorgeixen diferents preguntes i diferents opinions. Així que elaboren una llista d’hipòtesis. Na Mercè va portar un cor d’un mamífer que els nens varen tenir l’oportunitat d’experimentar i veure com era per dins, quina forma tenia, quina textura, etc.

Una altre alumne, va reflexionar i va fer un canvi al projecte, va dir: “si el cor s’atura, ens morim?”. Així que entre tota la classe varen escriure una carta al metge per a que els ajudes.

-       Dinosaures:

Aquest projecte es va iniciar de la curiositats dels alumnes. Varen investigar quina va ser l’evolució: primer el big bang, després els dinosaures i finalment, es moren. A l’aula varen tenir joguines de dinosaures per estudiar les formes i dimensions. També, varen interessar-se per la diferencia entre la vida i la mort, com es superava la mort, coses que acaben i altres que sempre viuen (exemple que va dir: un tren i una persona). Varen unir conceptes i continguts dels projecte del cor.  Per tal d’explicar-ho a les famílies varen elaborar un còmic.

-       Fantasmes, dimonis i dinosaures:

el dubte que hi havia a l’aula era si tots els fantasmes, dinosaure si dimonis estaven junts o no, existien o no, etc. Na Mercè va tenir l’oportunitat de treballar la por fent una sessió de psicomotricitat a les fosques i alguns alumnes feien el rol de fantasma.

-        Com neixen els animals?:

Com a mascota de l’aula, hi havia una cobai i va sorgir la pregunta: com naixem nosaltres? Varen estudiar tant els animals com les persones i esbrinaren que poden néixer per ous, panxa, etc. Varen descobrir les diferències entre uns nens orfes d’aquells que els pares són separats, abandonament de nens, adopcions, etc. Na Mercè ho relaciona amb els sentiments de pena, tristesa, felicitat i enyorança. Per explicar als pares quin va ser el projecte van utilitzar una gravació d’àudio. 

Alguns aspectes importants que va remarcar na Mercè són els següents:

• • L’avaluació ha de ser continua i no s’ha de fixar en uns ítems.
  • Dels errors que fan tan els alumnes com docents s’aprèn.
  • Les preguntes sempre han de tenir una resposta de reflexió i no un sí o no.
  • Tenir clar l’estructura i objectius del projecte.
  • El temps i duració dependrà dels interessos dels nens.
  • No obliga en cap moment a parlar als alumnes, són ells qui expressen dubtes i solucions. El rol de la docent és facilitar eines per a que hi hagi comunicació però en cap moment ho exigeix.
  • Treballar amb les famílies ja que aixo facilita la labor entre el centre i les famílies. També, promou la comunicació entre les diferents famílies que poden ajudar-se mútuament.
  • Treballar a partir dels interessos i necessitats dels nens, adaptant els espais per a crear i potenciar l'aprenentatge.
  • La comunicació amb les famílies és fa mitjançant vídeos, àlbums, plafons, còmics, etc.
  • Deixa participar als alumnes amb la presa de decisions, aixo implica consensuar amb el grup.
  • Treballen molt les activitats quotidianes i reflexionen sobre les seves pràctiques com materials, actituds, etc. A més, fan molt de joc lliure i llibertat d'expressió.
  • El docent reflexiona sobre les seves actuacions i està obert a situacions inesperades.
  • Treballa la diversitat: presencia, participació i progres. Donant aixi seguretat, confiança, autonomia, etc.
  • Treballen les relacions entre els companys aixi com els conflictes que poden sorgir.
  • Accepta i respecta que tots els nens tenen un ritme d'aprenentatge individual.
  • Treballen l'expressió de les emocions i sentiments.
  • El docent utilitza material que estimula la curiositat i crida l'atenció dels nens.
  • Promou i facilita la reflexió entre els nens quan sorgeix un conflicte.
  • Canviar la forma d'actuar quan la pràctica no funciona o els nens no estan motivats.
  • Metodologia basada en projectes i filosofia 3/18.
  • Avaluació continua de tot el proces d'aprenentatge.
  • Fer una programació basada on els nens cerquin informació a partir dels seus propis interessos i no per part del docent.
  
  
  
  
  

Binta i la gran idea (2004)

Aquest vídeo ens mostra una barriada de la zona d’ Africa. Un mestre explica als seus alumnes que totes les persones son iguals però que a la vegada som diferents: alts- baixos, blancs- negres, intel·ligents i menys intel·ligents, amb discapacitat o no,... però tots volem estar junts. No totes les persones tenen accés a l’escola.

En el cas de na Soda, fa les tasques de la llar i li demana a la seva mare que ella vol anar-hi per aprendre que poen els llibres, tal com ho fa el seu germà. I la mare li respon que no pot ser ja que el seu pare no ho voldrà. En canvi, na Binta, va a l’escola i el pare quan ha d’escriure alguna carta, li escriu la seva filla.

La imatge de la dona és aquella que està a la llar i no a l’escola. Fan les feines del camp per recollir fruita i després, com no saben fer el canvi de diners, la gent les engana (com la mare de na Soda, que l’han enganat venent taronges). El rol de l’home és aquell qui decideix que es fa a casa seva, la dona no te vot de paraula.

En aquest vídeo em pogut veure com un grup de nens fan teatre. On la escena reproduïda és una família on el pare no deixa a la seva filla anar a l’escola. Ja que diu que ell mana i les dones han d’estar a la llar, al camp fent feina i atenent als germans. És una comparativa amb la vida real de na Soda. Anys més tard, es troben tots junts i na Binta és metge, en canvi, na Soda s’havia casat i ja tenia una família. Com a paradoxa ens diuen que totes les nenes han de poder anar a l’escola, que ningú ho impedeixi ja que en el futur poder fer el mateix que els homes.

Així que com ha missatge final, puc destacar que tots els nens tenen drets a anar a l’escola i rebre una educació amb igualtat i tolerància.

Aquest vídeo m’ha fet reflexionar ja que nosaltres h tenim com un fet normal i en canvi, a altres països, anar a l’escola és tot un repte. No tots els nens poden anar-hi, i si tenen aquesta oportunitat, potser han de fer kilòmetres per anar al centre. 

Lectura de Alguns conceptes clau en torn a les creences dels docents en la formació.

Què he après de la lectura?

El resum de la lectura podria ser el següent: depenent de la situació d’aquell moment, una persona actua d’una manera o una altre. Tots els autors que apareixen a la lectura tenen diferents opinions sobre aquest concepte. En canvi, hi ha alguns que coincideixen en certes característiques de creença i coneixements.

Algunes característiques de les creences podrien ser:

• Són els ulls que fem servir per mirar i interpretar la realitat.
• Són idees que formen part de la nostra manera de pensar. Els puntuals des del quals interpretem el món i allò que ens succeeix.
•  Es troben molt lligades a experiències personal, algunes canvien durant el desenvolupament professional  i d’altres romanen persistents als canvis.
• Se formen en es primeres etapes del desenvolupament de la personal i tendeixen a autoperpetuar-se. El canvi de creences durant l’edat adulta és relativament estrany, però no impossible.

·         Què ha aportat al meu rol de practicant?

Potser abans d’una manera sense pensar en les conseqüències i ara, després de la lectura, he après a observar i actuar amb coherència, amb judici.

Crec que les creences són idees considerades vertaderes on la conducta que nosaltres fem es basa en elles. Com a resultat obtindrem una certa relació amb les nostres creences i d’aquesta manera, estem reforçant-les.

A més, un bon docent, sempre compren les mirades dels alumnes, entenen el que volen i ha de saber el que necessita. Ha de tenir una certa coherència i ordre amb la seva pràctica. El docent ha de ser un model a seguir per als alumnes.

·         Quines preguntes puc plantejar a la meva tutora a partir de la lectura?

Com ja he explicat, jo les pràctiques ja les tinc realitzades. Però després de llegir aquesta lectura si tingues l’oportunitat de plantejar alguna pregunta serien les següents:

• Com actuaries davant un conflicte?
• Que penses sobre la pràctica de...?
• Què és per a tu creença?
• Quina imatge d’infant tens? 

T'atreveixes a somiar?

Aquest vídeo ens mostra breument que mai es tard per aconseguir els nostres somnis. Cada persona es capaç de tenir un somni, que amb l’esforç i l’ajuda dels teus, es pot arribar a aconseguir.

Primer, has de plantejar allò que realment t’interessa del que no. Has de treballar molt i esforçar-te per aconseguir allò que vols ser en un futur. Però tot depèn, del que tu creguis! Pots caure en una rutina monòtona o be, fer un canvi radical a la teva vida i aconseguir aquells somnis que eren més complicats.

Així que si un vol, pot aconseguir el que vulgui. Has de tenir una zona de confort i poc a poc ampliar-la a l’aprenentatge, una de màgia i fins i tot un zona de por. D’aquesta manera la zona de confort es va ampliant. Fer canvis a la teva vida no és un error sinó desenvolupar i millorar les teves creences i concepcions de la vida. Hem de superar les pors del que dirà la gent, por a la vergonya i tenir més temps lliure, estar amb la teva família, viatjar, aprendre, etc.

Mai es tard per aconseguir allò que volem!!!

A la teva estada al Pràcticum, vas poder observar una pràctica respectuosa amb la teva concepció d'infant?

Quan vaig fer les pràctiques, la veritat que la imatge de nen era molt positiva, ja que tot el personal creia en les potencialitats dels alumnes.

A més, tot el personal del centre respectava els ritmes evolutius i maduratius, tenint present que hi havia nens amb necessitats educatives. També, el centre educatiu treballava com amb els diferents contextos de la barriada per tal d’ampliar els coneixements i experiències dels nens.

Segons la meva concepció d’infant està molt lligat a la imatge que tenia el centre. Tots coincidíem que tots els nens tenen un potencial molt elevat i l’adult ha de poder donar les eines per tal de augmentar-lo. A més, no ens podem oblidar que tenen uns drets i deures com els adults. 

La concepció d'infant és una de les concepcions més condicionats per un mestre d'infantil. Elabora la teva concepció d'infant i identifica quines creences i concepcions hi ha al darrera.

Crec que la meva concepció d’infant va molt lligada amb les meves creences. És un estil personal de veure com és l’infant, partint de les meves experiències.

Tal com ens explica en la lectura, del bloc temàtic nombre 2 fet per na Maria Rosa Rosselló Ramon i Carme Pinya Medina, podem tenir tres vies: per transmissió, formal, informal o tècnica (E.Hall, 1987).

-          La transmissió formal són aquelles adquirides per advertiments, amonestacions i preceptes de persones majors com els pares. S’aprenen per repetició o bé si no es pot fer, t’avisen que allò està malament.

-          La transmissió informal: surt de l’inconscient, ja que és un model que imitem de les persones.

-          La transmissió tècnica: és aquella que transmeten els docents cap als alumnes i tenen un caire reflexiu, lògic i coherent.

A més, com diu en Contreras (2009) hi ha quatre tendències relacionades amb les creences: tradicional, tecnològica, espontània i investigadora.

Crec que actualment, un docent ha de saber canviar de creences, degut a que no sempre és mantenen i no posar excuses. En relació, a la part administrativa i política, els docents han de canviar la manera d’ensenyament, degut als constants canvis de lleis. A més, un docent no ha de caure en la monotonia de fer sempre les mateixes pràctiques.

Abans de fer el llistat de la meva concepció d¡infant. M’agradaria fer un petit repàs de com l’ imatge de nen ha anat canviant:

• Als anys 354-430: en aquella època els nens eren una molèstia. No els hi donaven un afecte maternal ni una seguretat dins la llar. Per aquest motiu era molt comú l’avorto, abandonament, infanticidi, exili i criança per nodrisses.
• Fins al S. IV: els nens eren jous, on els pares eren els propietaris d’ells i així podien fer un canvi o un ús segons el seu interès.
• Segle XV: en aquella època, els nens eren dolents per naixement. Eren uns sers plens de maldat i els criaven altres persones o eren abandonats.
• Segle XVI: era una etapa marcada entre els aristòcrates, teòlegs i filòsofs, davant una situació social i econòmica. L’ imatge del nen era una propietat o un recurs econòmic. A Anglaterra els nens de 6-7 anys treballaven en les tasques de la llar i als 10 anys, servien com a criats a altres famílies acomodades. Així aporta diners a les famílies però  no es considerava una retribució pel nen.
• Segles XVI - XVII: l’idea d’infant va canviant, ara es considerava un adult petit. On eren capaços d’adoptar les conductes adultes. A més, feien feines com els adults. També, tenia una imatge de puresa i innocència. Es creia en el pecat i la bondat de Deu.
• 1693: el nen era com una tabula rassa on no hi havia res escrit, ni era dolent, ni tenia coneixements innats. Així que nomes aprenia a traves de les experiències sensorials. L’adult havia d’educar-lo i així era ell qui decidia com havia de ser el nen.
• Segle XVIII: neix el concepte de Rosseau “el nen neix bo, es la societat qui el corromp”. El nen posseeix una bondat innata, recomanaven que fins als 12 anys juguessin lliurement sense cap entrenament acadèmic.
• Segle XX: es comparava amb l’evolució de Darwin, on el desenvolupament de la persona era com un esser primitiu. El nen era modelat pels hàbits, les passions i les creences del que veia o escoltava.  Els pares imposaven hàbits i rutines per a assegurar un èxit.

Totes les etapes tenen unes qualitats úniques i exclusives. Va passar de ser un nen passiu a tenir un paper més actiu. El nen ha de jugar per a poder cobrir les necessitats i desenvolupar la seva creativitat, amb el joc el nen aprèn i no només és una activitat de diversió. Finalment, als anys 50 es considera al nen com un ser social amb drets i deures, on la societat ha de donar-li protecció, educació i atenció per a poder satisfer les seves necessitats bàsiques.

Per a jo la concepció d’infant està lligat als següents  aspectes:

•  Metodologia d’ensenyament – aprenentatge: no es el mateix una pràctica educativa tradicional que per projectes.
• Rol del docent i dels alumnes.
• Gestió de centre i com treballa l’equip educatiu: si hi ha un clima afectiu, col·laboració, participació, etc.
• Ser humà amb drets i deures.
• Un nen posseeix un potencial de desenvolupament tan social, físic o mental.
• Cada nen té un ritme i estil d’aprenentatge.
• L’infant aprèn de tots els contextos que l’envolten com ens diu Brofrenbrener (escola, família, barri, casa, cultura, amics, etc)

Preguntes del cas de na Susana

Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

Na Susana és enginyera tècnica i fa 12 anys que hi treballa. És mare de dos fills de 3 i 5 anys. A més, fa dos anys que va acabar els estudis de Magisteri i treballa fa dos anys a l’aula de P3.

Un dimarts a les 8.30 hores comença la rutina al centre on treballa. Els alumnes juguen lliurement i na Susana anota els encàrrecs de la jornada, en acabar s’aixeca i s’apropa als alumnes.

L’incident és el següent: ella passeja entre els alumnes, s’interessa pel que fan. No intervé molt ja que observa el que estan fent. De sobte, s’apropa en Marcos plorant i li diu que en Pablo li ha fet mal. En aquell moment, ella pensa en un treball que va realitzar sobre com transmetre els valors i aplica una de les estratègies centrades en el respecte i empatia. En cap moment, renya a en Pablo, sinó que es preocupa per en Marcos i a la vegada, que en Pablo s’adoni que el seu company està malament. Després, acudeix a en Pablo i li explica la situació, ja que ha mostrat una actitud defensiva. Així que na Susana pensa que per acabar aquesta situació, es millor que en Pablo demani disculpes.

La reacció de la mestra és el següent: observa la situació que ha passat i analitza la informació cada nen. Pensa que la millor solució és aplicar l’estratègia de respecte i empatia. Però la seva aplicació no ha estat la correcte, ja que com a solució hauria d’utilitzar la tècnica de resolució de conflictes, mitjançant la mediació. A més, hauria d‘haver estudiat el cas, escoltant les dues versions i no actuar segons la seva idea que en Pablo ha set el dolent i en Marcos la víctima. El fet de demanar disculpes, no soluciona la situació, ja que els nens no han compres què és allò que han fet malament i els motius pels quals demanen disculpes.

Completa l’anàlisi fixant-te en els següents aspectes: creences, emocions, coneixements teòrics, vivències i rutines

Per ampliar un poc més aquest cas, analitzaré els següents aspectes:

• Creences: són intuïtives, personals i variables perquè depenent de la situació actuem d’una manera o una altre. També afecta a la manera de percebre i judici, es a dir, allò que diuen i fan a classe. La part intuïtiva perquè orienten la conjunció del coneixement racional, sent l’experiència que fa que actuïs d’una manera concreta. Les personals, es produeixen dins un grup social que pot anar variant en cada situació. En aquell moment, na Susana va pensar que la millor manera de solucionar el problema era que en Pablo demanés disculpes.

         Així que la creença de na Susana està basa en la percepció i judici, ella actua segons el 
          que ha observat i el que li diuen els alumnes.

• Emocions: segons les emocions d’aquell moment, una persona actua d’una manera completament diferent.  Les actituds dels docents té una forta relació amb els components cognitius, afectius i conductuals, ja que actuen conscientment o inconscientment. Segons quina imatge té el docent, transmetria una bona o dolenta ensenyança. Tot aquest apartat té una relació amb les experiències viscudes prèviament.
• Coneixements teòrics: quan els docent entren dins el món de l’ensenyament, ja posseeixen una gran motxilla de creences no estructurades, però poderoses. Així que aporten les seves teories implícites, imatges i creences per a posar-ho en pràctica. També diferencien dos dimensions: la interpersonal que relaciona amb el context de la classe i la intrapersonal que son els coneixements previs que posseeixen els alumnes. Aquestos dos conceptes tenen un paper molt important: la influencia dels mestres sobre la construcció del clima social de l’aula i com ensenyen de manera solidaria els docents novells.
• Vivències: aquestes experiències que han viscut, sempre acompanyaran a la visió dels docents. A més, construeixen el seu itinerari combinant les experiències i vivències entre la teoria i la pràctica. Així que el coneixement s’utilitza per analitzar, reflexionar o construir idees.
• Rutines: el fet que els docents sempre actuïn de la mateixa manera, fa que les seves creences no canviïn. Forma part del seu estat d’ànim i depenen d’això, actuen amb uns comportaments o uns altres. Podem dir que si el docent creu en alguna cosa i l’accepta, està constituint la disposició d’actuar de manera coherent amb  la realitat.

 Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu o la mestra? Quines decisions vares prendre o va prendre la mestre?

Quan vaig llegir el cas de na Susana, vaig recordar una situació molt semblant entre dos alumnes quan feia les pràctiques.

El cas era el següent: era l’hora de l’esplai i dos nens volien la mateixa pilota. De sobte, estaven discutint i s’apropa un nen plorant ja que no li deixaven la pilota.

Així que el tutor els va reunir i va dir que cada nen expliques la situació i l’altre l’escoltes. Després, el mestre els hi va dir que com ho solucionarien, ja que el seu rol era mediador i no per solucionar el conflicte. Després, els dos nens varen pactar de jugar plegats a la pilota, fent entendre al mestre que tot el mateix del pati s’ha de compartir amb els companys.

El meu tutor de pràctiques em va comentar que aquestes situacions són molt freqüents. Degut a que els nens volen cridar l’atenció, han passat mala nit, tenen un germanet, etc. Així que aquestos alumnes, a la mínima, estan cercant la figura de l’adult. El consell que em va donar es que en aquestes situacions, es millor aplicar la resolució de conflictes i l’adult faci de mediador.

 Pots plantejar altres alternatives? Quines?

Penso que la mestra hauria d’haver fet una autoreflexió de tot el que ha passat, per a posteriors situacions similars saber quina és la millor manera d’actuar. En casos de conflictes entre persones, s’hauria de fer dinàmiques de grup on hi hagués un mediador que escoltes el problema i entre els dos afectats trobar una solució.

A més, l’equip educatiu hauria de tenir unes pautes pactes amb consens de com actuar en cas d’haver un conflicte entre alumnes. Així tots el docents, actuarien de la mateixa manera.

Cerca un bloc educatiu on apareguin descrites experiències docents.

Després de observar diversos blocs de mestres, he decidit explicar el següent:

http://cosillasdeinfantil.blogspot.com.es/

D’aquest bloc he seleccionat una entrada que es titula: “Fichas para el carnaval” (http://cosillasdeinfantil.blogspot.com.es/2014/02/fichas-para-el-carnaval.html) . Podia haver escollit qualsevol entrada, però com fa poc es celebrar carnaval trobo que és molt adient. Si ens poséssim a analitzar la metodologia que empren, és molt senzill d’endevinar, ja que tot el bloc hi ha imatges de fitxetes per a completar.

Ara explicaré de manera breu que hi ha en aquesta entrada: hi ha el títol i just a sota apareix una imatge que posa carnaval. A més, hi ha un petit text on diu que a continuació deixarà unes fitxes(idees i consells)  per a que els nens perfeccionin les seves disfresses. Totes aquestes imatges han set seleccionades de la pàgina d’Orientacionandujar:

• Cinc imatges on els nens han de cercar les diferencies.
• Cinc imatges on els nens han de pintar lliurement, com a part educativa, hi ha a cada fitxa hi ha imatges geomètriques.
• Una fitxa que han d’aplicar les matemàtiques, on hi ha un pallasso i a la dreta han de dir la quantitat de globus, papallones, flors, etc.
• Una fitxa d’ordenar cronològicament el que ha passat, es pot veure com perfeccionen la disfressa.
•  Una fitxa on apareixen diverses cares de pallassos i han de completar-ho tal com l’exemple.
• Una fitxa on apareix un nombre i a la part superior han de completar de caramels fins aconseguir el nombre de sota.
•  Una fitxa que han de completar el vestit d’una princesa amb una línea de puntets.

Com a conclusió, puc dir que totes les imatges són estereotipades, no hi ha una llibertat per a que els nens la facin, no deixar desenvolupar la creativitat, etc. Hi ha molt poques que mostren un caire educatiu on la seva metodologia és molt estructurada.

Quines són les creences que manifesta la mestra en la situació descrita?

Les creences d’aquesta mestra influeixen en la percepció i judici, es a dir, en allò que diuen i fan a classe. A més, la seva manera d’ensenyar és com interpreten la informació per tal de posar-la en pràctica. 

També, hauríem de conèixer les creences que constitueixen la base del pensament dels futurs docents i contrastar la pràctica dels actuals i futurs mestres. Per tal de poder analitzar la situació.

Les creences que posseeix aquesta mestra són realitats construïes mentalment a partir de la seva pràctica, experiència personal, socials i educativa. Les creences són les següents:

-          La raó i el coneixement: ja que coneix aquest tipus de material pedagògic per ensenyar als alumnes.

-          El sentiment i desig: trobo que és més fàcil a finalitzar el curs, ensenyar aquestos documents als pares, que no fer projectes i presentar un altre tipus de contingut adquirit.

-          L’influencia de la societat i la cultura ambiental: com he dit anteriorment, pels pares és més còmode presentar un dossier de fitxes que no pas una presentació amb els continguts adquirits d’un tema escollits pels nens. A més, hi ha molts de pares, que pareix que anar a l’escola sense llibres, els seus fills no aprendran res.

-          La voluntat de creure del propi individu: jo crec que aquesta mestra creu que la seva forma de donar classe és la millor, i sobretot, la més còmode per a ella.

Quins són els fonaments teòrics de la situació descrita?

En la actualitat, les creences són una disposició, com un estat intern de la persona que orienta a fer unes activitats i comportaments a uns estímuls interiors que posseeixen les persones. Aquesta mestra creu en aquest tipus de metodologia i la seva pràctica és coherent amb la realitat. Per aquest motiu, les funcions segons Rajadell (2004) sobre l’actitud són les següents:

• Funció conceptual: es basa en el coneixement que posseeix la mestra on posa en la pràctica diària i actual.
• Funció instrumental:  ella adapta aquesta metodologia a la societat i té com a objectiu consolidar la seva seguretat i supervivència.
• Funció defensiva: és una disposició continuada de la persona cap a la seva autoestima, lluitant i solucionant problemes per tal de continuar amb la seva ideologia.
•  Funció expressiva: mitjançant aquesta pràctica, ella manifesta i expressa els seus sentiments. 

A més, aquesta mestra, amb la seva pràctica educativa fa que els sistema de creences al·ludeixin als alumnes, on la societat crea una imatge bona o dolenta de l’ensenyament, com han de ser un mestra i un alumne i quins són els seus rols.

Coincideix amb la teva visió i amb les teves creences?

La veritat, que aquestes creences no coincideixen gens amb la meva visió. Ja que al llarg de tots els cursos, tots els professors que he tingut m’han fet veure i comprovar que actualment, una de les millors metodologies que es poden dur a terme a centre educatius són els projectes. On els alumnes són els protagonistes del seu propi aprenentatge, on ells experimenten i aprenent mitjançant l’experiència i els errors.

Crec que aquesta més, fa una pràctica educativa molt còmode per a ella i a la vegada, té justificat les tasques que fan els alumnes. En comptes de completar una fitxeta, hauria pogut investigar quins són els interessos dels nens i posar-ho en pràctica de manera més dinàmica. Però clar, tot això porta una gran feina, al darrera,  que no es pot observar al comparar amb la pràctica de fitxes.

Trobo que la influencia dels meus professors actuals, m’han fet veure que avui dia, els nens aprenen més a traves del seu interès que no pas en completar una fitxa que per a ells no té uns objectius clars ni cap sentit pedagògic. 

Síndrome d'Asperger

Per iniciar la classe d’avui, na Carme ens ha posat un vídeo on hi ha un nen i un adult que toquen una peça musical. Després, ens ha fet reflexionar sobre ell, ja que ens ha dit que aquest nen li varen diagnosticar el Síndrome d’Asperger.

Es pot observar que no són mestre i alumne, sinó pare i fill. Aquest nen mostrava una desmotivació constant i gràcies als coneixements musicals de la família, varem decidir que aprengués a expressar-se amb la musica. Varen pensar quina era la mestra més adient per ensenyar al seu fill i l’instrument escollit va ser el violoncel. Gracies a aquest instrument, el nen expressa i comunica el que sent mitjançant la musica. El nen toca d’oïda, ja que no compren les partitures.

Aquesta família i la mestre creuen en les potencialitats i capacitats que disposa el nen, i no es bloquegen davant aquesta malaltia. Crec que les creences d’aquesta mestra són les següents:

Superació	Inspira un model
Complicitat	Creure en les capacitats
Esforç	Acompanyament

A continuació, adjunt un vídeo on es pot veure les característiques d’aquest Síndrome:

Consigna 1.

-          Pensa en un canvi a la teva organització que no va anar bé i què és el que el va fer fracassar.

Pensant en alguna situació que no va funcionar tal com m’esperava era planificació de fer els treballs de la universitat del segon semestre. Com cada any, a mitjans de semestre jo ja començo a treballar i per aquest motiu, m’agrada sempre tenir les coses avançades per tal que a final de curs no tingui coses pendents.

Com a canvi a la meva organització hauria d’haver començat abans per a poder obtenir una millorar nota i a la vegada, el contingut del treball fos de més qualitat. Trobo que en un treball, vaig tardar dos dies i hagués pogut estar redactant-lo més temps.  

-          Pensa en un canvi a la teva organització que va anar bé i què el va fer funcionar.

En aquest cas, explicaré quina va ser la meva organització que em va funcionar. Com cada dia he de fer el dinar, sempre acaba fent el mateix. Així que vaig elaborar un calendari mensual on cada dia havia de cuinar un dinar diferent.

Puc dir que aquesta organització ha funcionat bé, ja que ara tenim una dieta equilibra i sobretot, variada on combinem peix, carn, verdures, pasta, etc. Pareix molt difícil i complicat però no, ja que per exemple la carn es pot fer al forn, farcida, a la planxa, etc; la pasta:  hi ha fideus, arròs, macarrons,... i es poden acompanyar de milers d’ingredients. 

Consigna 2: enumerar les qualitats.

Aquesta activitat és de reflexió, ja que hem de pensar en una persona que hagi influït tan positivament com negativament. A més, hem de justificar la nostra elecció i dir quines qualitats té l’elegit.

1.      Pensar en una persona que hagi influït positivament a la teva vida.

 Sens dubte, la persona que ha influït positivament a la meva vida és la meva parella. Hi ha altres persones que ell ha set un eix fonamental que ha influït molt. Ell és una persona amb la qual puc compartir tots els meus problemes, em dona consell i m’ajuda sempre. Tenim una relació molt estable i gràcies a ell formem una família.  A més, sempre té una actitud molt positiva i col·labora.

2.      Pensar en una persona amb la qual et sentis incomoda.

Al llarg de la vida, sempre coincideixes amb algunes persona que et faci sentir incomoda. Jo penso que la relació amb ella serà nul·la, ja que poc a poc aniré ignorant fins que no hi hagi contacte. Així que la persona escollida que em fa sentir incomoda és una companya de feina , ja que sempre mostra la superioritat i en realitat, no la té.

Encara que pot ser, hi ha vegades, que per motius laborals has de treballar amb persones que et resultin un poc incomodes. Però en aquestes situacions, hem de formar un equip i treballar conjuntament. Encara que siguin pocs, algun aspecte positiu podem trobar-li.

Arriba un moment, que aquestes persones ja saben a qui manipular i discriminar. Així que poc a poc, vas ignorar i t’adones que no es imprescindible conviure amb ella.

3.      Pensar en un persona consentidora, amb la qual puguis fer el que vulguis.

La persona que m’ho concedeix tot són els meus pares, però puc fer el que vull amb el meu pare. Tots dos ens han marcat, al meu germà i  a jo,  uns límits i normes que no es poden discutir, però en altres situacions, sempre aconseguim el que volem. Són unes persones que podem confiar d’uns als altre.

 Per exemple, quan vaig tenir el permís de conduir, volia un model de cotxe i finalment, el vaig tenir tal qual el demanava amb marca i color, es a dir un Seat Leon vermell. De més joveneta, viatjava molt a Mallorca, ells sempre posaven problemes però finalment, jo marxava sense cap problema.

4.      Pensar en una persona amb la qual et sentis indiferent.

En aquest cas, també ens trobem moltes persones que ens fan sentir indiferents. Em dona igual el que fan i que deixen de fer, sempre i quan no em molestin a jo.

Com hem de dir una persona, anomenaré algunes companyes de la universitat, ja que la nostra relació és nul·la. Per aquest motiu, no em preocupen gaire, no em mostren molt d’interès per iniciar una conversa ni res, simplement per educació les saludaré.

Activitats de la jornada. Finestra del canvi organitzacional

CONTRA -Canvi imposat de dalt a baix, jerarquia. -Escàs compromís personal. -Alt control sense suport provoca evitació  i resistència	AMB -Connectant, desenvolupament personal i professional,... -Alt compromís dels participants.
NO -Camí “cosmetic”. -Evitació/ resistència al canvi. -El canvi es ignorat per les persones ja que pensen que es poc necessari. -Rol de laissez-faire.	PER A -Model extern per a participar. -Baix aprofitament dels recursos. -Suport sense exigència, no comprometen a les persones. - Rol de paternalisme.

Un exemple d’aquesta taula seria:

CONTRA  Dir als alumnes que recullin el material.	AMB Recollir el material amb el alumnes.
NO Passar la situació, deixar el material per recollir.	PER A L’adult recull el material i els nens no, es a dir, recull pels nens.

Conferència de na Jana, centre de Sencelles "es Molins"

De l’experiència que ens expliqui na Jana, estableix un llistat dels indicadors que evidencien que es una pràctica de qualitat. (guarda-ho perquè hi farem feina més endavant). 

El passat dijous dia 6 de març, vàrem rebre una conferencia de Jana Suau, és coordinadora d’un centre educatiu de Sencelles “Es Molins”.

Va fer una conferencia molt interessant ja que va explicar la seva metodologia junt amb molts indicadors de qualitat.

Na Jana va estudiar magisteri d’Educació Física i Primària. Fa quatre anys que està al centre de Sencelles.

Sobre el centre on treballa vull destacar alguns aspectes importants com: apliquen un projecte viu i obert, on totes les decisions es prenen mitjançant un consens i s’han de justificar. Les decisions s’han de debati mitjançant una pluja d’idees on cada idea s’ajunta a una línea pedagògica conjunta. Va destacar que el treballar en equip facilita la teva tasca com educadora o mestre, on tots treballin cap a una mateixa línia pedagògica. Com a exemple va posar una fotografia on apareix un camí i diversos nens, on la paradoxa era que pel mateix camí han de treballar tots, però cada alumnes al seu ritme evolutiu i maduratiu.

Una vegada, ens va explica na Jana, va acudir al centre una experta que va opinar sobre el funcionament. Va dir allò que es podia millorar i que continuar. Sempre aportant reflexions i tenint una capacitat critica.

A més, també ens va explicar quina metodologia utilitzaven, ja que està basada per mitjà d’ambients d’aprenentatge. D’altre banda, no deixen de treballar les rutines, i fer que el centre formi part del poble i no un edifici apartat. El rol dels mestres és de guia, ja que ells intervenen quan els alumnes ho demanen. Els ambients d’aprenentatges que tenen al centre són els següents:

-          L’ambient de cuina: en aquest àmbit, el centre vol aproximar-lo el màxim possible a la llar familiar, ja que la seva finalitat és tenir un cuina propera, pròpia, on els nens poden actuar com en la realitat. A més, l’últim nivell, ja comença a fer joc simbòlic.

-          L’ambient de construcció: era uns dels principals ambients, ja que pel seu nivell evolutiu, han de construir i reconstruir constantment. En aquest espai, el rol de mestre no intervé.

-          L’ambient de la foscor: com el seu propi nom indica, treballen la foscor amb objectes lluminosos.

-          L’ambient de psicomotricitat i moviment: aquesta zona és per millorar el moviment dels alumnes. Disposen de una gran varietat de material per a que els nens puguin experimentar les rampes, escales, escalons, pilotes, etc.

-          L’ambient dels nadons: és la zona on estan els nadons, i per aquest motiu, és l'àmbit que més feina porta. Ja que s’han de modificar les coses a mesura que els nens van creixent. El seu objectiu és cobrir les necessitats bàsiques dels infants. La seva organització esta dividida en varies zones com: zona d’identitat personal, zona pels nens que gategen i/o caminen, zona de descans, motricitat fina, etc.

-          Zona exterior: totes les aules tenen accés al pati del centre. El pati, el centre, ho considera com un ambient més i no com la zona d’esbarjo, es a dir, és un pati educatiu i pensat amb un projecte.

Una cosa que em va cridar l’atenció, que na Jana va explicar, es que tots els nens tenen l’opció d’anar als diversos ambients que hi ha o bé, quedar-se dins l’aula.

A més, va explicar com treballava l‘equip educatiu. Realitzen reunions setmanalment on hi ha molta reflexió sobre la pràctica educativa que porten a terme, comenten aspectes negatius i positius per a millorar la situació i mostren una actitud col·laboradora i activa. A vegades, quan sorgeix un conflicte o problema, la pedagoga, fomenta treballar per mitja de dinàmiques  de grup, l’empatia i la coherència professional.

Per na Jana, es treballen diversos elements de la pràctica educativa, que l’equip educatiu, consideren fonamentals i necessaris, que són els següents:

-          Observació constant de l’adult en el procés d’aprenentatge.

-          Ambient relaxat i còmode (organització, material, metodologia, etc)

-          L’infant és un nen autònom, ple de potencialitat i el protagonista del seu propi aprenentatge.

D’altre banda, el tipus de material que s’empra és el següent: natural, reciclat i no estructurat(que no es sol tenir per casa). A més, va explicar quins són els referents  que es basa el centre:

-          Emmi Pikler: mostra la importància del desenvolupament de l’autonomia i els primers passos del nen. A més, del moment del canvi del bolquer (tema escollit per a realitzar el nostre documental).

-          Loris Malaguzzi: la metodologia de Reggio Emilia dóna importància a l’ambient familiar, bona relació entre centre - família i fomenta la participació i col·laboració.

-          Maria Montessori i Waldorf: fomenten la gran varietat de materials naturals, reciclats i no estructurats.

-          Maurici G. I Rebeca Wild: donen molta importància a les etapes del desenvolupament dels infants.

-          Compartir experiències amb altres centres educatius.

Per acabar, exposaré els pilars bàsics del centre que són: pensar, seure, reflexionar, observar, escoltar, posar límits coneguts pels alumnes i fer una bona pràctica educativa.

Segons els meus criteris, a continuació exposaré els indicadors de qualitat que treballa el centre:

Respecte els diferents ritmes evolutius de cada alumne.  “Pel mateix camí, però cada un al seu ritme”.

Presa de decisions mitjançant un consens.

Un equip educatiu de qualitat, amb actitud oberta, col·laboradora i compromesa.

Metodologia basada el ambients d’aprenentatge.

L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge.

Projecte actiu, viu i obert.

Cooperació, participació entre família i escola.

Tipologia de material.

Treballar les rutines de manera flexible.

El rol de l’adult, quan intervé i en quins moments actua.

Prioritzar les necessitats bàsiques dels nens.

Reunions setmanals o quan sorgeix algun problema.

L’ importància d’una bona reflexió pedagògica.

Referents en que es basa el centre: Malaguzzi, Montessori, ...

Com  resum de la conferencia rebuda, puc destacar l’ importància d’observar i reflexionar sobre la nostra tasca educativa. Els professionals, han de saber reflexionar i modificar possibles situacions conflictives o negatives. 

Decàleg nº4: Vídeo de ser mestre, com i per què

Ser mestre és una tasca prou complexa, ja que un mateix s’ha de preguntar si és vocacional. En aquest vídeo es pot observar com treballen diferents docents i futures docents. Assisteixen a la facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, un grup de futures docents i  la professora Carmeta que treballa al centre de Bordils, entre altres. A més, es pot veure com és una jornada escolar de l’aula de 4 anys.

Un mestre ha de transmetre passió per la seva tasca, ha de crear un vincle i ambient positiu amb els alumnes. D’altre banda, ha de mostrar empatia per a poder entendre als alumnes, pensar que un adult també ha set nen. Les característiques d’un bon mestre, han de ser positives cap als alumnes.

També, el docent, no ha de perdre la il·lusió per la seva feina, ha d’estar innovant i millorant la seva pràctica diària. Ja que si un docent, no va actualitzant-se, els nens perden l’ interès per aprendre i entren en una rutina molt monòtona. Un docent ha de ser qui guií a obrir les portes de l’aprenentatge, transmeti alegria i gaudeixi ensenyant als alumnes. A més, ha de saber escoltar i comunicar-se amb els nens.

Està clar que durant la etapa, hi ha moments difícils d’afrontar, però com a professionals que som, hem de trobar la manera de solucionar aquestos conflictes.

En aquest vídeo, es pot observar molt bé les característiques que han de tenir uns bons docents i com afrontar les situacions complicades. Transmet un missatge molt bonic per a aquells professionals que es dediquen al món educatiu.

En resum podríem dir les característiques més rellevants que apareixen del docent:

Un mestre ha de tenir:	Un mestre no ha de tenir:
Pacient	Impacient
Atent, que sigui una persona activa	Persona passiva
Tingui il·lusió	Rutines i jornada monòtona
Actiu	Còmode
Bon narrador	Simple lector
Innovador	Tradicional i/o conservador
Imparcial i objectiu	Discriminador
Respecte cap als alumnes	Dèbil i sense límits
Accessible i proper	Llunyà
Formació continua	Sense formació
Capacitat reflexiva i critica	Taxatiu