Preguntes del cas de na Susana

Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

Na Susana és enginyera tècnica i fa 12 anys que hi treballa. És mare de dos fills de 3 i 5 anys. A més, fa dos anys que va acabar els estudis de Magisteri i treballa fa dos anys a l’aula de P3.

Un dimarts a les 8.30 hores comença la rutina al centre on treballa. Els alumnes juguen lliurement i na Susana anota els encàrrecs de la jornada, en acabar s’aixeca i s’apropa als alumnes.

L’incident és el següent: ella passeja entre els alumnes, s’interessa pel que fan. No intervé molt ja que observa el que estan fent. De sobte, s’apropa en Marcos plorant i li diu que en Pablo li ha fet mal. En aquell moment, ella pensa en un treball que va realitzar sobre com transmetre els valors i aplica una de les estratègies centrades en el respecte i empatia. En cap moment, renya a en Pablo, sinó que es preocupa per en Marcos i a la vegada, que en Pablo s’adoni que el seu company està malament. Després, acudeix a en Pablo i li explica la situació, ja que ha mostrat una actitud defensiva. Així que na Susana pensa que per acabar aquesta situació, es millor que en Pablo demani disculpes.

La reacció de la mestra és el següent: observa la situació que ha passat i analitza la informació cada nen. Pensa que la millor solució és aplicar l’estratègia de respecte i empatia. Però la seva aplicació no ha estat la correcte, ja que com a solució hauria d’utilitzar la tècnica de resolució de conflictes, mitjançant la mediació. A més, hauria d‘haver estudiat el cas, escoltant les dues versions i no actuar segons la seva idea que en Pablo ha set el dolent i en Marcos la víctima. El fet de demanar disculpes, no soluciona la situació, ja que els nens no han compres què és allò que han fet malament i els motius pels quals demanen disculpes.

Completa l’anàlisi fixant-te en els següents aspectes: creences, emocions, coneixements teòrics, vivències i rutines

Per ampliar un poc més aquest cas, analitzaré els següents aspectes:

• Creences: són intuïtives, personals i variables perquè depenent de la situació actuem d’una manera o una altre. També afecta a la manera de percebre i judici, es a dir, allò que diuen i fan a classe. La part intuïtiva perquè orienten la conjunció del coneixement racional, sent l’experiència que fa que actuïs d’una manera concreta. Les personals, es produeixen dins un grup social que pot anar variant en cada situació. En aquell moment, na Susana va pensar que la millor manera de solucionar el problema era que en Pablo demanés disculpes.

         Així que la creença de na Susana està basa en la percepció i judici, ella actua segons el 
          que ha observat i el que li diuen els alumnes.

• Emocions: segons les emocions d’aquell moment, una persona actua d’una manera completament diferent.  Les actituds dels docents té una forta relació amb els components cognitius, afectius i conductuals, ja que actuen conscientment o inconscientment. Segons quina imatge té el docent, transmetria una bona o dolenta ensenyança. Tot aquest apartat té una relació amb les experiències viscudes prèviament.
• Coneixements teòrics: quan els docent entren dins el món de l’ensenyament, ja posseeixen una gran motxilla de creences no estructurades, però poderoses. Així que aporten les seves teories implícites, imatges i creences per a posar-ho en pràctica. També diferencien dos dimensions: la interpersonal que relaciona amb el context de la classe i la intrapersonal que son els coneixements previs que posseeixen els alumnes. Aquestos dos conceptes tenen un paper molt important: la influencia dels mestres sobre la construcció del clima social de l’aula i com ensenyen de manera solidaria els docents novells.
• Vivències: aquestes experiències que han viscut, sempre acompanyaran a la visió dels docents. A més, construeixen el seu itinerari combinant les experiències i vivències entre la teoria i la pràctica. Així que el coneixement s’utilitza per analitzar, reflexionar o construir idees.
• Rutines: el fet que els docents sempre actuïn de la mateixa manera, fa que les seves creences no canviïn. Forma part del seu estat d’ànim i depenen d’això, actuen amb uns comportaments o uns altres. Podem dir que si el docent creu en alguna cosa i l’accepta, està constituint la disposició d’actuar de manera coherent amb  la realitat.

 Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu o la mestra? Quines decisions vares prendre o va prendre la mestre?

Quan vaig llegir el cas de na Susana, vaig recordar una situació molt semblant entre dos alumnes quan feia les pràctiques.

El cas era el següent: era l’hora de l’esplai i dos nens volien la mateixa pilota. De sobte, estaven discutint i s’apropa un nen plorant ja que no li deixaven la pilota.

Així que el tutor els va reunir i va dir que cada nen expliques la situació i l’altre l’escoltes. Després, el mestre els hi va dir que com ho solucionarien, ja que el seu rol era mediador i no per solucionar el conflicte. Després, els dos nens varen pactar de jugar plegats a la pilota, fent entendre al mestre que tot el mateix del pati s’ha de compartir amb els companys.

El meu tutor de pràctiques em va comentar que aquestes situacions són molt freqüents. Degut a que els nens volen cridar l’atenció, han passat mala nit, tenen un germanet, etc. Així que aquestos alumnes, a la mínima, estan cercant la figura de l’adult. El consell que em va donar es que en aquestes situacions, es millor aplicar la resolució de conflictes i l’adult faci de mediador.

 Pots plantejar altres alternatives? Quines?

Penso que la mestra hauria d’haver fet una autoreflexió de tot el que ha passat, per a posteriors situacions similars saber quina és la millor manera d’actuar. En casos de conflictes entre persones, s’hauria de fer dinàmiques de grup on hi hagués un mediador que escoltes el problema i entre els dos afectats trobar una solució.

A més, l’equip educatiu hauria de tenir unes pautes pactes amb consens de com actuar en cas d’haver un conflicte entre alumnes. Així tots el docents, actuarien de la mateixa manera.