Justificacions de les competències

A continuació explicaré i argumentaré cada una de les competències amb una justificació. A cada entrada realitzada hi ha unes competències adjuntes com etiquetes. Aixi que ara es podrà relacionar l'etiqueta amb la seva competència justificada.

1. És autònom en l’aprenentatge.

1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.

Hi ha vegades que per a poder realitzar la tasca, he hagut de mirar recursos com documents o vídeos per a poder complementar o ampliar la informació demanada. Amb la informació obtinguda de la classe i recerca d'aquestos recursos he pogut completar allò que em demanaven.

D'aquesta competència tinc 8 entrades.

2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Crec que per a poder ser una docent competent hi ha que reflexionar sobre la pràctica educativa. Hem de saber millorar situacions difícils i acceptar nous canvis. A més, hem de realitzar una bona autoavaluació per a poder observar en què estem fallant, no tan sols avaluar als alumnes sinó també a nosaltres mateixos.

D'aquesta competència tinc 36 entrades.

3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.

De vegades, per ampliar la informació o complementar-la, he hagut de visitar altres blocs o pàgines webs. Per a jo és molt important complementar la informació, ja que pots contrastar-la. A més, hi ha blocs on expliquen el mateix cas però donen altres exemples i aixi un mateix pot assimilar millor la informació. Crec que com diu en Broffenbrenner, aprenem de tots els contextos.

D'aquesta competència tinc 13 entrades.

4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Aquesta competència, té relació indirectament amb la 1.3, ja que una vegada cerques informació externa has de arribar a una conclusió per sintetitzar i seleccionar allò més important.

Pot ser hi ha blocs on cerques informació i la informació obtinguda és la mateixa o no et serveix per a la entrada que estam elaborant i per aquest motiu, no agafam informació d'aquell recurs.

D'aquesta competència tinc 14 entrades.

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.

Crec que un bon docent ha de saber identificar els seus punts forts i els febles. Trobo que per ser competent, hi ha que mantenir les bones competències i aquelles febles, s'ha de cercar una solució per a canviar la situació problemàtica. Per aixo, es important reflexionar sobre la nostra tasca educativa i acceptar critiques i estar oberts a possibles canvis.

D'aquesta competència tinc 26 entrades.

2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.

Trobo que hem de saber identificar les nostres creences i concepcions, aixi com contrastar-les amb la pràctica que es porta a terme als centres. Com jo ja he fet les pràctiques, ho compararé i intentaré recordar-ho amb aquelles situacions ja viscudes.

D'aquesta competència tinc 22 entrades.

3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.

Penso que un bon docent ha de saber allò que vol aprendre i quines fites vol aconseguir. Per aquest motiu, les entrades que tinguin aquesta competència estan relacionades amb els objectius que vull intentar aconseguir en un futur com a docent.

D'aquesta competència tinc 8 entrades.

4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

Molt sovint, relaciono i vaig ampliant la informació que rep. Al llarg de tots els cursos, sempre vas ampliant continguts i poc a poc es van assimilant millor. Per aquest motiu, sempre hi ha qüestions relacionades amb el propi proces d'aprenentatge. Crec que no es dolent, relacionar els continguts apresos amb aquells que en un futur assoliré millor.

D'aquesta competència tinc 9 entrades.

5. Recull dubtes i dilemes.

Tota persona, crec que en un moment determinat s'ha qüestionat dubtes i dilemes. De no ser aixi, tot seria més fàcil. Però, com a tothom, a jo algunes entrades del blog m'han fet recollir i plantejar-me alguns dubtes. M'han fet reflexionar sobre quina opció era millor o quina s'ajustava més als ítems demanats.

D'aquesta competència tinc 1 entrades.

6. Argumenta el que ha fet i per què.

Crec que tota decisió presa té abans un fonament. Aixo implica que ha d'estar argumentat i s'ha de saber explicar el per què. A més, si una persona no sap explicar i argumentar el motiu, crec que no esta segur de la seva elecció.

D'aquesta competència tinc 15 entrades.

7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.

Crec que com a futura docent, tothom ha de saber identificar els seus propis errors i cercar una solució. Per aquest motiu, els errors han de ser vistos com alguna cosa positiva per a millorar en el futur, no com un obstacle. Per a ajudar a buscar possibles errors, es poden fer cada cert temps, una autoavaluació i tot allò no esperat, cercar una solució viable.

D'aquesta competència tinc 19 entrades.

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre.

La veritat que quan vaig fer les pràctiques tenia molts de dubtes que ara mateix, són qüestions molt simples. Aixi que ara mateix, sobre aquesta competència, no tinc moltes preguntes ja que les pràctiques ja estan realitzades.

D'aquesta competència tinc 11 entrades.

2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.

Sobre aquesta competència puc dir que en algunes entrades l'he emprat ja que la distribució dels espais i temps eren molt important per a la tasca dels docents. Trobo que la coordinació entre el professorat i les famílies és molt important. Aixi que reflexionar com era el funcionament del centre i comparar-la amb la teoria és molt útil per a millorar la nostra futura tasca en la docència.

D'aquesta competència tinc 17 entrades.

3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.

Sempre que hi ha algun tema relacionat amb les pràctiques, intent recordar si allò escrit als documents oficials es complia a la realitat. De tot el tractat a classe, puc dir que tot es portava a terme, amb més o menys freqüencial. Al ser un centre public, crec aquestos temes estan més regular i s'han de complir tan com indiquen.

D'aquesta competència tinc 5 entrades.

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.

Quasi totes les pràctiques estan relacionades amb els marcs teòrics. Hi ha algunes activitats que es pot relacionar clarament i d'altres, que es un poc complicat trobar la relació teòrica. De totes maneres, hi ha tasques educatives que es trobem implícits els objectius i es´ta justificat la seva elecció.

D'aquesta competència tinc 25 entrades.

2. Identifica bones pràctiques, les compara.

Crec que el terme comparar no és positiu, però en el cas de comparar les bones pràctiques i trobar possibles defectes, fa que es pugui millorar la tasca del docent. Hem de saber identificar aquelles bones i no tan bones pràctiques.

D'aquesta competència tinc 26 entrades.

3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.

Tant els docents com els alumnes han de saber fer un llistat de possibles hipòtesis explicant què és allò que passa i què pot passar. Crec que és molt important el fet de saber reflexionar i pensar què és allò que passarà.

D'aquesta competència tinc 2 entrades.

5. Reflexiona sobre el procés de millora

1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.

Crec que s'ha de diferenciar què és un bon projecte de millora i quin no, a més de, bones i no tan bones pràctiques. Desprès, ja podem reflexionar sobre aquestos dos conceptes. Crec que el proces de millora mai s'acaba, ja que sempre hi ha coses per a millorar i pensar com no fracassar.

D'aquesta competència tinc 4 entrades.

2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.

No tinc cap entrada amb aquesta competència.

3. Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques.

No tinc cap entrada amb aquesta competència.

4. Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora.

No tinc cap entrada amb aquesta competència.

Amb quines sabates vaig sortir de la conferencia de n'Albert?

La professora ens va posar una imatge on apareixien diferents sabates (barques, tacons, d'esport, etc.) Havíem d'escollir amb quina ens identificaríem i jo trobo que una sabata invisible.

 La meva elecció és per que apareix un peu descalç on es pot posar qualsevol sabata, i metafòricament, jo ho relacionaria que em puc adaptar a qualsevol situació. Innovar no implica tenir diners sinó reflexionar i pensar, tenir noves idees i renovar-les.

Imatge de: http://www.clasf.es/noticias/34-zapatos-originales-para-mujeres-atrevidas

Vídeo: bailamos?

En aquest vídeo podem veure una seqüencia d'un pare amb la filla. On et fan reflexionar sobre qüestions que un nen mai es pot plantejar i el pare mostra actitud un poc severa. L'objectiu del pare es que la seva filla no jugui i que pensi en el seu futur. Desprès, la filla reflexiona sobre si el futur que té el pare és aquell que pensava quan era nen.

Una bona reflexió a tenir present, ja que cada edat requereix una activitat. No podem dir a un que pensi en el futur i que un adult només pensi en jugar. Què trobeu?  

Carta de la mare del nen que toca el violoncel.

Vaig fer una entrada on un pare ensenyava al seu fill a expressar-se mitjançant un violoncel. Ara, aquesta mare, escriu una carta al centre educatiu on exposa tots els seus dubtes i dilemes. La principal preocupació de la família es que el nen passa a primer d'ESO. Aixi que es planteja si que demanaran els mestres del seu fill, quina metodologia empraran, caldrà que faci activitats extra per ser un nen amb necessitats educativa especials, etc.

La família tan sols demana presencia, participació i progres del seu fill, ja que no tot es bo per a tots. També, expressa com treballen les aules d'infantil i les demés, on hi ha un canvi molt gran. Els docents, en l'etapa d'ESO sembla que només els hi interessa els objectius curriculars i no pas l'aspecte emocional dels alumnes.

Trobo que totes les mares tenim aquesta angoixa de saber si un canvi d'etapa escolar, es positiu o no per als nostres fills. Totes les mares ens preocupem per l'educació que reben els seus fills i només volen que no tinguin aquella imatge d'assistir a l'escola per obligació sinó per plaer.  

Revisió del ninonet: on som ara?

Un altre activitat que varem realitzar a l'inici de curs era observar un dibuix on apareixien diferents actituds i rols. Jo vaig anotar el nombre 6 i trobo que encara estic allí, ja que un sempre ha d'aprendre coses i la metàfora del dibuix es que un sempre puja escalons i aprèn coses.

Una altre qüestió era respondre a què serem i jo ho vaig relacionar amb el nombre10. Trobo que la elecció es bona ja que he apres molt durant aquest semestre.

Penso que ha set una assignatura molt bona per a tenir present, ja que reflexionar és un acte molt positiu on tu pots fer-te una autocritica per a millorar la situació actual.  

Avaluació de l’assignatura: què he après? Què canviaria de l’assignatura?

Doncs ara que ja hem acabat aquesta assignatura, puc dir que ha set una de les que m'ha agradat molt. La docent ha mostrat sempre un interes per ensenyar-nos allò que de veritat li agrada. He apres a reflexionar sobre qüestions que abans eren indiferents i nul·les. Aquesta professora, és nota molt que la seva labor és vocacional totalment i no imposada per ningú.

A continuació, exposaré segons el meu punt de vista, les coses positives que he obtingut d'aquesta matèria:

• He après a reflexionar i a qüestionar-me les coses.
• L'organització de les classes han set clares i tenien un objectiu clar.
• Els documents que ha facilitat la docent, m'ha ajudat per ampliar els coneixements.
• He gaudit molt a l'hora de realitzar el treball del documental.
• Ha tingut present els alumnes que ja havien fet les pràctiques i va proposar fer l'itinerari B.

A continuació, exposaré alguns possibles canvis:

• Aquesta assignatura hauria de ser presencial i no per videoconferència.
• Trobo que no està prou valorat la feina realitzada amb el blog, ja que jo, personalment, he dedicat moltes hores i el percentatge de nota és de 25%
• Trobo que el percentatge del documental és molt elevat en comparació amb el del blog.

Com a conclusió, puc dir que he gaudit molt de les classes i, sincerament, m'agradaria que tots els docents de la Universitat tinguessin aquest esperit tan alegre per la docència.  

Repàs de les meves línies vermelles.

La primera classe que varem rebre i la primera activitat que varem realitzar va ser respondre a una serie de preguntes. Ara el que hem de fer es fer un repàs i comparar-ho.

Quin compromís tinc com a futura docent? Jo vaig respondre que no discriminaria als alumnes ni als companys. La meva elecció va ser ja que jo crec que una discriminació és un acte negatiu. Crec que puc dir que sí que ho vaig complir, ja que durant les meves pràctiques vaig tenir presents que tots els alumnes son iguals i a la vegada diferents.

Quina cosa no faré mai, és a dir, no creuaré la línia vermella. En el meu cas, vaig respondre que mai compararia els ritmes evolutius dels nens, ja que cada un té uns ritmes individuals. En aquest cas, he de reconèixer que és una tasca molt complicada, ja que inconscientment compares activitats i resultats. Tot tipus de comparació és negativa aixi que he de reconèixer que hi vaig fer alguna vegada. Clar, que t'adones una vegada ja es fet mal.  

Corregirem l’anàlisi de la bona pràctica de n’Albert. Selecció de bones pràctiques d’aula i centre.

Desprès de corregir el llistat que havia fet anteriorment sobre els indicadors de la bona pràctica de n'Albert. Puc dir que els tenia tots menys:

• Espai per a la reflexió tant per a les famílies com per als docents. El centre ofereix a les famílies un espai on poder reflexionar i aportar possibles millores.
• Resolució de conflictes. Tots els docents tenen un protocol a seguir quan hi ha un conflicte. Aixi si tots actuen de la mateixa manera, no conduirà a més problemes.

Dir que tots els demés estan indicats tal com jo havia pogut deduir.

Selecció d’exposicions / documentals per el darrer dia de classe.

El documental que hem pogut veure a classe es diu: “S'hort vell”. Varem tenir l'oportunitat de veure petits fragments on un centre equí realitzen teràpies per a nens amb discapacitats. Els fragments van ser molt clar per a poder imaginar tot el documental. Primer, es va demanar si la gent coneixia aquest centre o no. Desprès, van explicar un poc l'historia i l'evolució i quines teràpies realitzaven. Finalment, es va veure un nen com realitzava un classe equina.

He pogut visitar la seva pagina web i trobo que és un centre esportiu molt interessant. La seva adreça es: www.shortvell.es

Conferencia Albert

La darrera conferencia rebuda va ser per n'Albert. Un mestre d'educació Infantil del CEIP Son Ferrer, a més de ser tutor d'aula fa el carreg de cap d'estudis.

El centre escolar treballa amb un context difícil, on hi ha alumnes desmotivats, les famílies no entren al centre, etc. Aixi que es va replantejar: no estar contents amb la feina i les famílies han de participar.

Poc a poc van anar consolidant allò i varen decidir fer una aposta inclusiva. On tots els alumnes eren igual i havia d'aprendre d'igual manera, amb les mateixes oportunitats. Per aixo, els docent havien d'oferir diferents alternatives per aprendre.

Ell, abans, treballava amb llibres de text i desprès de reflexionar, va pensar en modificar la seva pràctica educativa. Va agafar petits detalls d'altres escoles per a millorar les seves. Fins trobar amb l'aprenentatge cooperatiu. On l'objectiu es cohesionar el centre – alumnes – família i té tres àmbits:

• Cohesió
• Cooperar per aprendre
• Aprendre a cooperar.

A més de cohesionar el centre amb les famílies, el centre ha de saber treballar amb la comunitat educativa i el claustre d'educadors.

Per a poder fer aquest canvi es necessita una bona relació entre família i escola. Per aquest motiu es va sol·licitar:

• Participació en les dinàmiques
• Sessions de formació.
• Festes i diades de col·laboració conjunta
• projecte escola competent – família competent
• Reunions de caire organitzatiu i metodològic.
• Proximitat, diàleg i acompanyament.

Algunes pràctiques metodològiques que ens va explicar n'Albert són les següents:

• Desenvolupament d'activitats amb “l'amic especial”:

La sistematització d'aquestes activitats és que cada setmana hi ha un canvi de parelles. Ho fan per sorteig i desprès d'aquestos set dies, tornen a canviar. Amb la parella escollida, els alumnes realitzen activitats, s'ajuden, corregeixen exercicis i finalment, dona el punt de vista el docent. Aixi que la feina realitzada es completa amb tots els companys. L'objectiu es saber treballar per parelles.

• Tècnica 1-2-4:

Aquesta tècnica consisteix en primer es fa l'activitat individualment, desprès per parelles i finalment, ho posen en comú en grups de quatre persones. L'objectiu és que tots els nens treballin en grup i sàpiguen arribar a un consens.

• Tècnica foli en mig:

Aquesta tècnica consisteix en escriure en un foli paraules segons l'ordre de l'abecedari. Com per exemple: primer una paraula amb la lletra A, desprès el foli es dona a un company on haurà d'escriure una amb la lletra B i aixi fins que tots els nens escriguin en el foli.

• Aules germanes:

Consisteix en agrupar aules per treballar conjuntament a treves d'activitats pactades o programades entre les dues tutores d'aula. L'objectiu és ajudar a les aules germanes, on els petits tornen grans i els grans tornen petits.

Totes les aules fan les mateixes activitats amb una planificació conjunta com contacontes, fer teatre, etc.

• Projecte:

El projecte té com objectiu convocar mensualment a les famílies per dir-lis com evolucionen els seus fills. Expliquen què és allò que fan els nens, les activitats, etc. amb la finalitat de millorar la qualitat educativa.

Els docents passen una seria d'activitats on els pares han de fer diàriament amb els fills. Algunes activitats poden ser: fer la llista dels ingredients d'un pastis, preparar un llistat telefònic, fer activitats conjuntes d'esport, descriure a gent, etc.

Al mes següent, aquestes famílies han d'entregar les activitats i una d'elles les han de documentar amb fotografies, vídeos, etc. Aixi afavoreix la comunicació entre l'escola – família, i entre pares i fills. L'objectiu del projecte és reflexionar sobre l'educació que volem per als nostres fills.

Els paràmetres i característiques per a fer una escola competent, segons n'Albert, són els següents:

• Organització horària. Organització de les tasques diàries, activitats de suport, les tasques no són classificades per matèries ja que no fan ús de llibres de text, etc.
• Organització universal dels suports. On tots els nens rebin la mateixa educació i tinguin les mateixes oportunitats. Esta classificades per cicles i l'agrupament és heterogeni.
• Relació amb les famílies. Consideren que la feina amb les famílies és molt important i que elles formen part de l'educació dels seus fills i alumnes dels docents.
• Aprenentatge cooperatiu: es fa mitjançant la tècnica d'amics especials i d'aules germanes, a més de la participació de les famílies dins l'escola.
• Treball en xarxa. Consisteix en treballar amb altres centres, tenir coordinació amb els serveis socials i tenir el centre amb les portes obertes.
• Innovació pedagògica, és a dir, formació continua, aplicació de les noves tecnologies, claustres pedagògics, material didàctic adequat, etc.
• Implicació i motivació dels alumnes.
• Escola competent – famílies competents.

La veritat que ha estat una conferencia molt interessant on n'Albert ens ha transmès aquella il·lusió de ser docent.

Mètode R5

El mètode R5 trobem cinc fases on cada una d'elles té una estructura pròpia i una dinàmica a seguir. Les fases són les següents:

• R1: es una situació viscuda dins l'aula. On s'explica que ha passat.
• R2: reconstrueixen el fer posteriorment. Identificar els elements que intervenen en el pensament i acció docent.

• R3: fan una reflexió individual. Es fan preguntes com: què m'inquieta d'allò observat a l'aula?, com m'agradaria que fos...?, com ho podria aconseguir...?, quines implicacions tendria...?, etc.
• R4: reflexionen a nivell col·lectiu o compartida i contrastada.
• R5: planificació d'una nova intervenció. Per aixo es fan marcar uns indicadors, preveuen les dificultats i responen a les preguntes què, qui, com i per què.

Per dur a terme el Mètode R5, a continuació exposaré una graella amb les pautes a seguir:

INTERROGANTS	DESCRIPCIÓ DE LES FASES DEL PROJECTE
Quin canvi i per què	1. ORIGEN I JUSTIFICACIÓ
	Anàlisis de les necessitats sentides
	Justificació del projecte
	Context on es desenvolupa.
En què es fonamenta aquest canvi	2. MARC CONCEPTUAL
	Plantejament teòric de referencia
	Referencies bibliogràfiques sobre el tema
Per a què aquest canvi	3. OBJECTIUS O ESTAT DESITJAT
	Exposició clara i precisa dels objectius del projecte
Què canvia	4. ÀMBIT
	En què consisteix aquest canvi
	Elements curricular afectats
Com es duu a terme	5. ESTRATEGIES I RECURSOS
	Accions i tasques que cal dur a terme
	Recursos, mitjans, instruments
Quan es duu a terme	6. ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT
	Fixació a terminis reals
	Seqüenciació
Què, com i quan avaluar	7. AVALUACIO DEL PROJECTE I RETROALIMENTACIÓ
	Indicadors per a la avaluació
	Resolució d'obstacles
	Tècniques i estratègies d'observació i avaluació del projecte
	Propostes de canvi