sábado, 14 de junio de 2014

Justificacions de les competències

A continuació explicaré i argumentaré cada una de les competències amb una justificació. A cada entrada realitzada hi ha unes competències adjuntes com etiquetes. Aixi que ara es podrà relacionar l'etiqueta amb la seva competència justificada.

1. És autònom en l’aprenentatge.
  1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.
Hi ha vegades que per a poder realitzar la tasca, he hagut de mirar recursos com documents o vídeos per a poder complementar o ampliar la informació demanada. Amb la informació obtinguda de la classe i recerca d'aquestos recursos he pogut completar allò que em demanaven.
D'aquesta competència tinc 8 entrades.
    1. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.
Crec que per a poder ser una docent competent hi ha que reflexionar sobre la pràctica educativa. Hem de saber millorar situacions difícils i acceptar nous canvis. A més, hem de realitzar una bona autoavaluació per a poder observar en què estem fallant, no tan sols avaluar als alumnes sinó també a nosaltres mateixos.
D'aquesta competència tinc 36 entrades.
    1. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.
De vegades, per ampliar la informació o complementar-la, he hagut de visitar altres blocs o pàgines webs. Per a jo és molt important complementar la informació, ja que pots contrastar-la. A més, hi ha blocs on expliquen el mateix cas però donen altres exemples i aixi un mateix pot assimilar millor la informació. Crec que com diu en Broffenbrenner, aprenem de tots els contextos.
D'aquesta competència tinc 13 entrades.
    1. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.
Aquesta competència, té relació indirectament amb la 1.3, ja que una vegada cerques informació externa has de arribar a una conclusió per sintetitzar i seleccionar allò més important.
Pot ser hi ha blocs on cerques informació i la informació obtinguda és la mateixa o no et serveix per a la entrada que estam elaborant i per aquest motiu, no agafam informació d'aquell recurs.
D'aquesta competència tinc 14 entrades.

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge.
    1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.
Crec que un bon docent ha de saber identificar els seus punts forts i els febles. Trobo que per ser competent, hi ha que mantenir les bones competències i aquelles febles, s'ha de cercar una solució per a canviar la situació problemàtica. Per aixo, es important reflexionar sobre la nostra tasca educativa i acceptar critiques i estar oberts a possibles canvis.
D'aquesta competència tinc 26 entrades.
  1. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.
Trobo que hem de saber identificar les nostres creences i concepcions, aixi com contrastar-les amb la pràctica que es porta a terme als centres. Com jo ja he fet les pràctiques, ho compararé i intentaré recordar-ho amb aquelles situacions ja viscudes.
D'aquesta competència tinc 22 entrades.
    1. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.
Penso que un bon docent ha de saber allò que vol aprendre i quines fites vol aconseguir. Per aquest motiu, les entrades que tinguin aquesta competència estan relacionades amb els objectius que vull intentar aconseguir en un futur com a docent.
D'aquesta competència tinc 8 entrades.
    1. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)
Molt sovint, relaciono i vaig ampliant la informació que rep. Al llarg de tots els cursos, sempre vas ampliant continguts i poc a poc es van assimilant millor. Per aquest motiu, sempre hi ha qüestions relacionades amb el propi proces d'aprenentatge. Crec que no es dolent, relacionar els continguts apresos amb aquells que en un futur assoliré millor.
D'aquesta competència tinc 9 entrades.
    1. Recull dubtes i dilemes.
Tota persona, crec que en un moment determinat s'ha qüestionat dubtes i dilemes. De no ser aixi, tot seria més fàcil. Però, com a tothom, a jo algunes entrades del blog m'han fet recollir i plantejar-me alguns dubtes. M'han fet reflexionar sobre quina opció era millor o quina s'ajustava més als ítems demanats.
D'aquesta competència tinc 1 entrades.
    1. Argumenta el que ha fet i per què.
Crec que tota decisió presa té abans un fonament. Aixo implica que ha d'estar argumentat i s'ha de saber explicar el per què. A més, si una persona no sap explicar i argumentar el motiu, crec que no esta segur de la seva elecció.
D'aquesta competència tinc 15 entrades.

    1. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.
Crec que com a futura docent, tothom ha de saber identificar els seus propis errors i cercar una solució. Per aquest motiu, els errors han de ser vistos com alguna cosa positiva per a millorar en el futur, no com un obstacle. Per a ajudar a buscar possibles errors, es poden fer cada cert temps, una autoavaluació i tot allò no esperat, cercar una solució viable.
D'aquesta competència tinc 19 entrades.


3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil
    1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre.
La veritat que quan vaig fer les pràctiques tenia molts de dubtes que ara mateix, són qüestions molt simples. Aixi que ara mateix, sobre aquesta competència, no tinc moltes preguntes ja que les pràctiques ja estan realitzades.
D'aquesta competència tinc 11 entrades.
    1. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.
Sobre aquesta competència puc dir que en algunes entrades l'he emprat ja que la distribució dels espais i temps eren molt important per a la tasca dels docents. Trobo que la coordinació entre el professorat i les famílies és molt important. Aixi que reflexionar com era el funcionament del centre i comparar-la amb la teoria és molt útil per a millorar la nostra futura tasca en la docència.
D'aquesta competència tinc 17 entrades.

  1. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.
Sempre que hi ha algun tema relacionat amb les pràctiques, intent recordar si allò escrit als documents oficials es complia a la realitat. De tot el tractat a classe, puc dir que tot es portava a terme, amb més o menys freqüencial. Al ser un centre public, crec aquestos temes estan més regular i s'han de complir tan com indiquen.
D'aquesta competència tinc 5 entrades.


4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge
    1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula.
Quasi totes les pràctiques estan relacionades amb els marcs teòrics. Hi ha algunes activitats que es pot relacionar clarament i d'altres, que es un poc complicat trobar la relació teòrica. De totes maneres, hi ha tasques educatives que es trobem implícits els objectius i es´ta justificat la seva elecció.
D'aquesta competència tinc 25 entrades.
    1. Identifica bones pràctiques, les compara.
Crec que el terme comparar no és positiu, però en el cas de comparar les bones pràctiques i trobar possibles defectes, fa que es pugui millorar la tasca del docent. Hem de saber identificar aquelles bones i no tan bones pràctiques.
D'aquesta competència tinc 26 entrades.
    1. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.
Tant els docents com els alumnes han de saber fer un llistat de possibles hipòtesis explicant què és allò que passa i què pot passar. Crec que és molt important el fet de saber reflexionar i pensar què és allò que passarà.
D'aquesta competència tinc 2 entrades.


5. Reflexiona sobre el procés de millora
    1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.
Crec que s'ha de diferenciar què és un bon projecte de millora i quin no, a més de, bones i no tan bones pràctiques. Desprès, ja podem reflexionar sobre aquestos dos conceptes. Crec que el proces de millora mai s'acaba, ja que sempre hi ha coses per a millorar i pensar com no fracassar.
D'aquesta competència tinc 4 entrades.

    1. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.
No tinc cap entrada amb aquesta competència.

    1. Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques.
No tinc cap entrada amb aquesta competència.

    1. Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora.

No tinc cap entrada amb aquesta competència.


viernes, 13 de junio de 2014

Amb quines sabates vaig sortir de la conferencia de n'Albert?

La professora ens va posar una imatge on apareixien diferents sabates (barques, tacons, d'esport, etc.) Havíem d'escollir amb quina ens identificaríem i jo trobo que una sabata invisible.

 La meva elecció és per que apareix un peu descalç on es pot posar qualsevol sabata, i metafòricament, jo ho relacionaria que em puc adaptar a qualsevol situació. Innovar no implica tenir diners sinó reflexionar i pensar, tenir noves idees i renovar-les.


Vídeo: bailamos?

En aquest vídeo podem veure una seqüencia d'un pare amb la filla. On et fan reflexionar sobre qüestions que un nen mai es pot plantejar i el pare mostra actitud un poc severa. L'objectiu del pare es que la seva filla no jugui i que pensi en el seu futur. Desprès, la filla reflexiona sobre si el futur que té el pare és aquell que pensava quan era nen.


Una bona reflexió a tenir present, ja que cada edat requereix una activitat. No podem dir a un que pensi en el futur i que un adult només pensi en jugar. Què trobeu?  

Carta de la mare del nen que toca el violoncel.

Vaig fer una entrada on un pare ensenyava al seu fill a expressar-se mitjançant un violoncel. Ara, aquesta mare, escriu una carta al centre educatiu on exposa tots els seus dubtes i dilemes. La principal preocupació de la família es que el nen passa a primer d'ESO. Aixi que es planteja si que demanaran els mestres del seu fill, quina metodologia empraran, caldrà que faci activitats extra per ser un nen amb necessitats educativa especials, etc.

La família tan sols demana presencia, participació i progres del seu fill, ja que no tot es bo per a tots. També, expressa com treballen les aules d'infantil i les demés, on hi ha un canvi molt gran. Els docents, en l'etapa d'ESO sembla que només els hi interessa els objectius curriculars i no pas l'aspecte emocional dels alumnes.


Trobo que totes les mares tenim aquesta angoixa de saber si un canvi d'etapa escolar, es positiu o no per als nostres fills. Totes les mares ens preocupem per l'educació que reben els seus fills i només volen que no tinguin aquella imatge d'assistir a l'escola per obligació sinó per plaer.  

Revisió del ninonet: on som ara?

Un altre activitat que varem realitzar a l'inici de curs era observar un dibuix on apareixien diferents actituds i rols. Jo vaig anotar el nombre 6 i trobo que encara estic allí, ja que un sempre ha d'aprendre coses i la metàfora del dibuix es que un sempre puja escalons i aprèn coses.

Una altre qüestió era respondre a què serem i jo ho vaig relacionar amb el nombre10. Trobo que la elecció es bona ja que he apres molt durant aquest semestre.


Penso que ha set una assignatura molt bona per a tenir present, ja que reflexionar és un acte molt positiu on tu pots fer-te una autocritica per a millorar la situació actual.  

Avaluació de l’assignatura: què he après? Què canviaria de l’assignatura?

Doncs ara que ja hem acabat aquesta assignatura, puc dir que ha set una de les que m'ha agradat molt. La docent ha mostrat sempre un interes per ensenyar-nos allò que de veritat li agrada. He apres a reflexionar sobre qüestions que abans eren indiferents i nul·les. Aquesta professora, és nota molt que la seva labor és vocacional totalment i no imposada per ningú.

A continuació, exposaré segons el meu punt de vista, les coses positives que he obtingut d'aquesta matèria:
  • He après a reflexionar i a qüestionar-me les coses.
  • L'organització de les classes han set clares i tenien un objectiu clar.
  • Els documents que ha facilitat la docent, m'ha ajudat per ampliar els coneixements.
  • He gaudit molt a l'hora de realitzar el treball del documental.
  • Ha tingut present els alumnes que ja havien fet les pràctiques i va proposar fer l'itinerari B.
A continuació, exposaré alguns possibles canvis:
  • Aquesta assignatura hauria de ser presencial i no per videoconferència.
  • Trobo que no està prou valorat la feina realitzada amb el blog, ja que jo, personalment, he dedicat moltes hores i el percentatge de nota és de 25%
  • Trobo que el percentatge del documental és molt elevat en comparació amb el del blog.

Com a conclusió, puc dir que he gaudit molt de les classes i, sincerament, m'agradaria que tots els docents de la Universitat tinguessin aquest esperit tan alegre per la docència.  

Repàs de les meves línies vermelles.

La primera classe que varem rebre i la primera activitat que varem realitzar va ser respondre a una serie de preguntes. Ara el que hem de fer es fer un repàs i comparar-ho.

Quin compromís tinc com a futura docent? Jo vaig respondre que no discriminaria als alumnes ni als companys. La meva elecció va ser ja que jo crec que una discriminació és un acte negatiu. Crec que puc dir que sí que ho vaig complir, ja que durant les meves pràctiques vaig tenir presents que tots els alumnes son iguals i a la vegada diferents.


Quina cosa no faré mai, és a dir, no creuaré la línia vermella. En el meu cas, vaig respondre que mai compararia els ritmes evolutius dels nens, ja que cada un té uns ritmes individuals. En aquest cas, he de reconèixer que és una tasca molt complicada, ja que inconscientment compares activitats i resultats. Tot tipus de comparació és negativa aixi que he de reconèixer que hi vaig fer alguna vegada. Clar, que t'adones una vegada ja es fet mal.  

Corregirem l’anàlisi de la bona pràctica de n’Albert. Selecció de bones pràctiques d’aula i centre.

Desprès de corregir el llistat que havia fet anteriorment sobre els indicadors de la bona pràctica de n'Albert. Puc dir que els tenia tots menys:
  • Espai per a la reflexió tant per a les famílies com per als docents. El centre ofereix a les famílies un espai on poder reflexionar i aportar possibles millores.
  • Resolució de conflictes. Tots els docents tenen un protocol a seguir quan hi ha un conflicte. Aixi si tots actuen de la mateixa manera, no conduirà a més problemes.

Dir que tots els demés estan indicats tal com jo havia pogut deduir.


Selecció d’exposicions / documentals per el darrer dia de classe.

El documental que hem pogut veure a classe es diu: “S'hort vell”. Varem tenir l'oportunitat de veure petits fragments on un centre equí realitzen teràpies per a nens amb discapacitats. Els fragments van ser molt clar per a poder imaginar tot el documental. Primer, es va demanar si la gent coneixia aquest centre o no. Desprès, van explicar un poc l'historia i l'evolució i quines teràpies realitzaven. Finalment, es va veure un nen com realitzava un classe equina.


He pogut visitar la seva pagina web i trobo que és un centre esportiu molt interessant. La seva adreça es: www.shortvell.es

Conferencia Albert

La darrera conferencia rebuda va ser per n'Albert. Un mestre d'educació Infantil del CEIP Son Ferrer, a més de ser tutor d'aula fa el carreg de cap d'estudis.
El centre escolar treballa amb un context difícil, on hi ha alumnes desmotivats, les famílies no entren al centre, etc. Aixi que es va replantejar: no estar contents amb la feina i les famílies han de participar.

Poc a poc van anar consolidant allò i varen decidir fer una aposta inclusiva. On tots els alumnes eren igual i havia d'aprendre d'igual manera, amb les mateixes oportunitats. Per aixo, els docent havien d'oferir diferents alternatives per aprendre.

Ell, abans, treballava amb llibres de text i desprès de reflexionar, va pensar en modificar la seva pràctica educativa. Va agafar petits detalls d'altres escoles per a millorar les seves. Fins trobar amb l'aprenentatge cooperatiu. On l'objectiu es cohesionar el centre – alumnes – família i té tres àmbits:
  • Cohesió
  • Cooperar per aprendre
  • Aprendre a cooperar.
A més de cohesionar el centre amb les famílies, el centre ha de saber treballar amb la comunitat educativa i el claustre d'educadors.

Per a poder fer aquest canvi es necessita una bona relació entre família i escola. Per aquest motiu es va sol·licitar:
  • Participació en les dinàmiques
  • Sessions de formació.
  • Festes i diades de col·laboració conjunta
  • projecte escola competent – família competent
  • Reunions de caire organitzatiu i metodològic.
  • Proximitat, diàleg i acompanyament.
Algunes pràctiques metodològiques que ens va explicar n'Albert són les següents:
  • Desenvolupament d'activitats amb “l'amic especial”:
La sistematització d'aquestes activitats és que cada setmana hi ha un canvi de parelles. Ho fan per sorteig i desprès d'aquestos set dies, tornen a canviar. Amb la parella escollida, els alumnes realitzen activitats, s'ajuden, corregeixen exercicis i finalment, dona el punt de vista el docent. Aixi que la feina realitzada es completa amb tots els companys. L'objectiu es saber treballar per parelles.
  • Tècnica 1-2-4:
Aquesta tècnica consisteix en primer es fa l'activitat individualment, desprès per parelles i finalment, ho posen en comú en grups de quatre persones. L'objectiu és que tots els nens treballin en grup i sàpiguen arribar a un consens.
  • Tècnica foli en mig:
Aquesta tècnica consisteix en escriure en un foli paraules segons l'ordre de l'abecedari. Com per exemple: primer una paraula amb la lletra A, desprès el foli es dona a un company on haurà d'escriure una amb la lletra B i aixi fins que tots els nens escriguin en el foli.
  • Aules germanes:
Consisteix en agrupar aules per treballar conjuntament a treves d'activitats pactades o programades entre les dues tutores d'aula. L'objectiu és ajudar a les aules germanes, on els petits tornen grans i els grans tornen petits.
Totes les aules fan les mateixes activitats amb una planificació conjunta com contacontes, fer teatre, etc.
  • Projecte:
El projecte té com objectiu convocar mensualment a les famílies per dir-lis com evolucionen els seus fills. Expliquen què és allò que fan els nens, les activitats, etc. amb la finalitat de millorar la qualitat educativa.
Els docents passen una seria d'activitats on els pares han de fer diàriament amb els fills. Algunes activitats poden ser: fer la llista dels ingredients d'un pastis, preparar un llistat telefònic, fer activitats conjuntes d'esport, descriure a gent, etc.
Al mes següent, aquestes famílies han d'entregar les activitats i una d'elles les han de documentar amb fotografies, vídeos, etc. Aixi afavoreix la comunicació entre l'escola – família, i entre pares i fills. L'objectiu del projecte és reflexionar sobre l'educació que volem per als nostres fills.

Els paràmetres i característiques per a fer una escola competent, segons n'Albert, són els següents:
  • Organització horària. Organització de les tasques diàries, activitats de suport, les tasques no són classificades per matèries ja que no fan ús de llibres de text, etc.
  • Organització universal dels suports. On tots els nens rebin la mateixa educació i tinguin les mateixes oportunitats. Esta classificades per cicles i l'agrupament és heterogeni.
  • Relació amb les famílies. Consideren que la feina amb les famílies és molt important i que elles formen part de l'educació dels seus fills i alumnes dels docents.
  • Aprenentatge cooperatiu: es fa mitjançant la tècnica d'amics especials i d'aules germanes, a més de la participació de les famílies dins l'escola.
  • Treball en xarxa. Consisteix en treballar amb altres centres, tenir coordinació amb els serveis socials i tenir el centre amb les portes obertes.
  • Innovació pedagògica, és a dir, formació continua, aplicació de les noves tecnologies, claustres pedagògics, material didàctic adequat, etc.
  • Implicació i motivació dels alumnes.
  • Escola competent – famílies competents.
La veritat que ha estat una conferencia molt interessant on n'Albert ens ha transmès aquella il·lusió de ser docent.


Mètode R5

El mètode R5 trobem cinc fases on cada una d'elles té una estructura pròpia i una dinàmica a seguir. Les fases són les següents:
  • R1: es una situació viscuda dins l'aula. On s'explica que ha passat.
  • R2: reconstrueixen el fer posteriorment. Identificar els elements que intervenen en el pensament i acció docent.


  • R3: fan una reflexió individual. Es fan preguntes com: què m'inquieta d'allò observat a l'aula?, com m'agradaria que fos...?, com ho podria aconseguir...?, quines implicacions tendria...?, etc.
  • R4: reflexionen a nivell col·lectiu o compartida i contrastada.
  • R5: planificació d'una nova intervenció. Per aixo es fan marcar uns indicadors, preveuen les dificultats i responen a les preguntes què, qui, com i per què.

Per dur a terme el Mètode R5, a continuació exposaré una graella amb les pautes a seguir:
INTERROGANTS
DESCRIPCIÓ DE LES FASES
DEL PROJECTE
Quin canvi i per què
1. ORIGEN I JUSTIFICACIÓ
Anàlisis de les necessitats sentides
Justificació del projecte
Context on es desenvolupa.
En què es fonamenta aquest canvi
2. MARC CONCEPTUAL
Plantejament teòric de referencia
Referencies bibliogràfiques sobre el tema
Per a què aquest canvi
3. OBJECTIUS O ESTAT DESITJAT
Exposició clara i precisa dels objectius del projecte
Què canvia
4. ÀMBIT
En què consisteix aquest canvi
Elements curricular afectats
Com es duu a terme
5. ESTRATEGIES I RECURSOS
Accions i tasques que cal dur a terme
Recursos, mitjans, instruments
Quan es duu a terme
6. ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT
Fixació a terminis reals
Seqüenciació
Què, com i quan avaluar
7. AVALUACIO DEL PROJECTE I RETROALIMENTACIÓ
Indicadors per a la avaluació
Resolució d'obstacles
Tècniques i estratègies d'observació i avaluació del projecte
Propostes de canvi


viernes, 30 de mayo de 2014

Amb els indicadors del què és una bona pràctica que vam elaborar entre tots: veure de l’experiència que ens ha contat n’Albert quins s’acompleixen i quins no

Els indicadors que complex el centre de Son Ferrer són els següents:

  • Temps i espais per a la reflexió: fan diferents autoavaluacions tan a nivell dels alumnes i docents com per part de les famílies per a que puguin opinar i suggerir millores.
  • Atenció a la diversitat: en aquest cas s'ha de tenir present alguns conceptes com: presencia dels alumnes, participació en totes les activitats i progres evolutiu.
  • Interrelació entre àrees i àmbits. És a dir fer una metodologia d'aprenentatge integral on tenen present totes les capacitats dels alumnes.
  • Implicació i compromís educatiu: tota la comunitat educativa s'ha d'implicar en les tasques que fan el centre.
  • L'alumne és el protagonista del propi aprenentatge. Escolta i mirada activa. El docent ha de tenir present tot l'alumnat, i ell pot opinar com fer les tasques i no només imposades per part de l'adult.
  • Agrupament i horari flexible. Agrupament reduïts. En aquest cas els grups són heterogenis i hi ha tot tipus de necessitats i capacitats. A més, es treballa per parelles com a les aules germanes i per grups com a la tècnica de 1-2-4.
  • Fomentar la motivació dels alumnes: el docent ha de motivar als alumnes en tot moment a l'hora de fer les activitats.
  • Planificació, desenvolupament i avaluació permanent dins la pràctica educativa. Capacitat d'autocrítica. Formació continuada dels docents a traves de la reflexió. Per a fer bé la nostra tasca com a docent, hem de saber reconèixer els errors i millorar-ho.
  • Aprenentatge significatiu i funcional: s'ha de treballar a traves dels interessos dels nens.
  • Potenciar l'autonomia dels alumnes: es treballa mitjançant els amics especials, aules germanes, etc. On cada nen ajuda i es ajudat en les tasques proposades pel docent.
  • Currículum obert, flexible, estimulant i coherent. Objectius i propostes educatives clares, funcionals, flexibles i obertes a tot tipus de canvis.
  • Treball cooperatiu entre els docents. Crec que tots o la majoria, haurien de treballar tenint present l'objectiu educatiu.
  • Centre contextualitzador i vinculat a l'entorn. El centre forma part del barri. Per aixo tots han de participar i col·laborar.
  • Fomentar el treball cooperatiu entre els alumnes. Aquest indicador es duu a terme mitjançant les activitats d'amics especials, aules germanes o altres tasques.
  • Treball cooperatiu amb les famílies: les famílies han de ser un eix important per a l'educació dels fills i han de participar, entrar al centre, etc.
  • Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança i respecte. Amb les imatges que hem pogut observat, tots aquestos conceptes es porten a terme. Tam el centre amb les famílies com amb la comunitat educativa.
  • Avaluació formativa i continua: es pot observar tot el proces i no nomes el resultat. Els docents avaluen amb rubriques, observació, treball en equip, etc.
  • Potenciar les fortaleses i les capacitats de cada alumne: els docents han de saber veure tan els handicaps com les virtuts dels seus alumnes.
  • Fonamentació teòrica: la seva metodologia està basada en diferents autors i ho adapten al seu context.
  • Documentació de les coses: existeix una documentació on es pot observar tots els processos dels nens, tan ho fan de forma visual com escrita.
  • Vincles afectius i positius: els docents han de tenir present els vincles entre tots, com l'empatia, participació, col·laboració, etc.
  • Tenen present el progres dels alumnes i no només el resultat: els docents haurien de saber que tot resultat du un progres important i per tant, s'hauria de valorar tot aquesta recorregut i no només el resultat.
  • Consens entre la comunitat educativa. Han de treballar mitjançant el diàleg, arribar a un consens i sempre mostrar un respecte mutu.
  • Espai per a la reflexió tant per a les famílies com per als docents. El centre ofereix a les famílies un espai on poder reflexionar i aportar possibles millores.
  • Resolució de conflictes. Tots els docents tenen un protocol a seguir quan hi ha un conflicte. Aixi si tots actuen de la mateixa manera, no conduirà a més problemes.

martes, 27 de mayo de 2014

Activitat de la jornada: qüestions relacionades amb el pla de millora i d'acció.


  • Quina diferencia hi ha entre les accions en cada centre?

El pla de millora treballa en equip i tots van amb el mateix objectiu i en canvi, el pla d'acció treballa individualment.

  • Quins resultats s'esperen en cada cas?

El resultat és molt més concret en el pla d'acció i en canvi, el pla de millora, relaciona els continguts amb altres assignatures.

  • Quin és el recorregut en cada cas?

El pla de millora aprèn a solucionar i consensuar els problemes que es troben a les diferents situacions i en pla d'acció resol un problema per aquell dubte sense relacionar-ho amb altres.


sábado, 24 de mayo de 2014

Pla d'acció o pla de millora?

A continuació adjunt una taula amb les característiques del pla d'acció i el pla de millora.
PLA D'ACCIÓ
Avaluació
Els alumnes obtenen baixos resultats en competència lectora.
Causes
Pocs hàbits lectors a les famílies
Moltes hores a les pantalles
Conseqüències
No entenen els problemes matemàtics
No entenen el que se'ls hi demana
Acció
Potenciar la lectura a totes les àrees i nivells
Activitats
Fer una hora de lectura semanal
PLA DE MILLORA
Avaluació
Els alumnes obtenen baixos resultats en comprensió lectora.
Acció
Promoure a totes les àrees la comprensió lectora.
Activitats
Recopilar els textos més emprats a cada àrea.
Acordar un protocol (quan i com) sobre com treballar cada text i incluir-lo a cada SD
Aplicar-ho i avaluar amb indicadors.
Indicador d'assoliment
Un 95% dels mestres han participat en la redacció i aplicació d'un protocol de lectura a totes les àrees.

D'aquestes dues taules podem deduir que el pla de millora hi ha un proces d'avaluació, on els alumnes aprenen una cosa de manera concreta amb una ítems concrets i la tasca es més qualificada. Per tant, tots els canvis que es produeixen porten una reflexió i una avaluació per saber quin és el seu proces.

A més, tots els docents han de saber fer una autoavaluació per de saber si la nostra tasca la fem correctament o no. Hem de saber quines coses funcionen i quines altres poden millorar-se. Els docents han de saber què és allò que ens causa problema i com podem solucionar-ho.

Les característiques que tenen el pla de millora són:
  • Va lligada a una avaluació formativa.
  • Implicació del professorat i no només de l'alumnat.
  • Ha de beneficiar a tot l'alumnat.
  • Hem de recollir evidències.
L'avaluació ha de servir per animar i consolidar aquell projecte que tenim plantejat. L'objectiu de l'avaluació no es veure què ens falta per complicar sinó quines pautes hem de seguir per arribar a la nostra fita inicial. Hem de trobar l'equilibri entre el que és bo i el que és millor, a més de tenir present el context i la situació d'aquell moment.

Hem d'aprendre a avaluar-mos a un mateix per desprès saber fer una correcta avaluació als nostres alumnes. Què volem avaluar i millorar? L'avaluació ha de ser interna i externa i tot aixo implica tenir present un bon pla de millora.


viernes, 23 de mayo de 2014

L'elefant encantat

Hem vist un vídeo d'un elefant d'un circ. Aquell animal era el més estimat pels nens i la seva funció era mostrar el seu pes, mida i força. Desprès de mostrar el seu espectacle, tornava al seu lloc on estava amb una cadena i no es podia moure.

La qüestió és que un animal tan gran amb la força que tenen no sigui capaç de llevar-se la cadena i fugir. El dilema és per quin motiu segueix allí i no pot ser un animal lliure? La resposta per part d'un adult es perquè aquestos animals estan domats. I a continuació podem reflexionar sobre: si està domats perquè el tenen amb un cadena? Aixi que per aquesta resposta no hi ha una resposta coherent.

Com a reflexió d'aquest vídeo es que si una persona s'equivoca no passa res, ja que d'aquestos errors aprenem les coses. Sempre diem com excusa “no puc” i no ho intentem encara que podríem fer-ho. Tothom té la capacitat de reflexionar quins són els canvis que podem fer. No ens hem de resistir al canvi sinó estar oberts a noves possibilitats.

Totes les persones som com animals de circ ja que estem fermats a una situació i ens lleven la llibertat que ens mereixem. Feim les coses perquè s'han sempre aixi i per aquest motiu estem amb la frase de: “no puc, no puc i mai podré”. Penso, com ja he dit, que no ens hem de resistir, sinó canviar, equivocar-nos i tornar a intentar-ho.





Què és una innovació docent? Característiques, entrebancs...

Abans de començar m'agradaria reflexionar sobre el concepte de reflexió. Segons el DRAE la paraula prove del llati de “innovare” i el seu significat es mudar o alterar alguna cosa, introduint novetats.

Aixi que cal destacar que encara que dins el món educatiu hi ha molts de canvis com es el cas en la tecnologia, realment, la metodologia que imparteixen molts de centres segueix igual que anys anteriors. Per aquest motiu, alguns punts sobre la innovació poden ser:
  • Prendre consciencia dels canvis.
  • Economia
  • El terme innovació va lligat a molts altres aspectes.
  • Tenir força i creença per canviar la situació
A part, també hem de tenir present que tot canvi té un proces. Aquest proces és el següent:
  • Descongelar: dona la sensació de necessitat. Fa perdre la importància a les actituds velles, valors o comportaments.
  • Canvi: és el proces de desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments. Degut a que primer s'ha de pensar el canvi, desprès fer el desenvolupament i finalment, es reforça el canvi fet.
  • Recongelar: consisteix en sostenir el canvi, estabilitzar-lo mitjançant unes normes i organització.
Per tot aquest proces també té molta relació les fases ja que s'han d'organitzar les coses perquè hi hagi un bon resultat. Hem de saber canviar la nostra manera de fer les classes ja que sinó entram en una rutina. Els docents hem de tenir clar que per fer un canvi no es necessita diners sinó creativitat.

El tipus d'innovacions que trobem són les següents:
  • Origen:
    • Innovacions internes: son originades i promogudes des de dins de les institucions.
    • Innovacions externes: son promogudes per instàncies més o menys externes com administració.
  • Forma de treball:
    • Innovació planificada: seguim un pla preestablert.
    • Innovació evolutiva: desenvolupen la innovació segons van aprenent les coses.
Així que podem destacar que les lleis dels més poderosos no sempre son dolentes sinó que s'han de saber interpretar, analitzar i reflexionar. A més, no tot és innovar sinó que trobem una serie d'obstacles i resistències que hem de superar. Alguns obstacles i resistències són:
  • Dels individus: la resistència a allò desconegut; la primacia, és a dir, la forma com aprenem a resoldre un conflicte, a enfrontar-nos a una situació. Per una part, mostrem inseguretat i por per perdre allò que tenim. Algun exemple en educació és que els docents novells és més fàcil utilitzar llibres de text que no fer projectes i hem d'estar oberts a possibles canvis.
  • Dels grups: mantenir seguretat i identitat de grup, per a aprendre estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l'equip, manca de lideratge o liderat inadequat. Un clar exemple educatiu és la participació dels docents a les reunions que realitza el centre escolar.
  • Del proces: contra-rellotge, objectius no clars, no hi ha avaluació de proces, desconnexió teoria i pràctica. Un clar exemple educatiu per part de la docent és el no disposar del temps suficient, els objectius són molt complexos a l'edat dels nens, no hi ha una avaluació clara, etc.
  • Del sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa inflexible. Un exemple per part d'educació és com hi ha crisis econòmica no es poden fer canvis.
  • Del sistema social: crisis de valors, crisis econòmica, tradicionalisme.   

Els micos son...


Hem iniciat la classe amb un vídeo on es veien micos on un grup de científics varem experimentar amb 5 dins una gàbia on al centre hi ha una escala i a damunt d'ella plàtans. Quan un dels micos pujava a l'escala, els investigadors tiraven aigua als demés. Aixi que els micos ja van relacionar l'escala amb l'aigua.

Finalment, posen al grup un mico nou per a veure quina és la seva reacció. Aixi que el mico va pujar per l'escala i els demés el varen baixar abans que els científics tiressin aigua freda. Com a conclusió, podem dir que tots els micos varen ser substituts per altres i el grup final, ningú va rebre aigua freda ja que no pujaven a l'escala


Tots els éssers humans realitzem coses sense saber el que feim o el motiu. Ningú es planteja un possible canvi per a millorar. A més, com la situació és còmoda, no volem canviar ja que potser tenim por al canvi si serà positiu o negatiu comparat amb l'anterior situació. Hem sa saber qüestionar-mos i modificar les situacions.

També, hi ha gent que fa coses per tal de poder entrar dins un grup social. I poques vegades s'han qüestionat les coses per tal de millorar.


Potser la rutina monotoma ens porta a un avorriment, aixi que a vegades no estaria de mal reflexionar sobre allò que fem. Què podem canviar per a millorar la nostra vida diària?  


sábado, 17 de mayo de 2014

Rubrica del documental

El passat dia 13 de maig varem rebre el següent seminari i ens varem centrar en fer la rubrica del nostre documental.

El tema escollit va ser canvi de bolquers, ja que pareix que sabem moltes coses però que és un tema molt interessant. A més, com jo som mare d'un nadó que millor que aprofitar aquesta ocasió. A més, també varem realitzar diverses entrevistes per tal de conèixer l'opinió d'aquest tema.

El contingut del documental esta molt ben estructurat. A l'inici hi ha una breu introducció, desprès parlem de quins tipus de bolquers trobem al mercat i quins passos hem de seguir per fer un bon canvi de bolquers. A més, tractarem la dermatitis i la relació que hi ha entre les deposicions i la dentició amb el canvi de bolquer.

D'altre banda, com ja he dit anteriorment, les meves companyes varen realitzar un vídeo on mostrem com faig el canvi de bolquer al meu fill. Finalment, varem pensar que per concloure el documental que millor que realitzar tres entrevistes per conèixer la seva visió. Una d'elles va ser a una educadora, l'altre a una mare de família i l'ultima a una infermera de pediatria.


A continuació, explicaré el motiu de la nostra elecció:
  • Intencionalitat: podem dir que es pot observar be el nostre tema escollit. La nostra forma de transmetre la informació es molt clara, on l'espectador pot entendre tot el contingut.
  • Estructura i guió: nosaltres volíem separar cada part per aquest motiu es veu clar on és l' introducció, el desenvolupament i les conclusions.
  • Narració: cal destacar que hem intentat utilitzar diversos connectors per tal que l'escolta sigui més còmode, però es pot observar que hi ha alguns que es repeteixen. Encara que la nostra idea era cercar sinònims per fer entendre millor el missatge.
  • Us de recursos: crec que el vocabulari emprat es adaptat a tots els nivells. A més, no fem gaire us de paraules tècniques.
  • Investigació: abans de realitzar les gravacions, hem hagut d'investigar diverses fonts d'informació per tal de saber quina estructura havíem de fer. Desprès, hem seleccionat allò més important i hem elaborat un esquema.
  • Qualitat del vídeo: crec que per ser el primer documental està ben gravat i les veus s'escolten be. Encara que no sabem l'opinió de la mestre.
  • Cronograma: en aquest punt, crec que totes les components coincidim ja que ens agrada elaborar els treballs abans del temps límits per si desprès hi ha que fer algun canvi i per tant, tenir temps. Aixi que el primer dia que varem saber que havíem de fer el documental, ja varem decidir el tema i ens varem posar a cercar informació.
  • Treball en equip: totes les components hem treballat d'igual manera. Encara que a l'hora de realitzar el documental, com nomes es pot utilitzar un ordinador, les altres donàvem opinió i consells per tal que el resultat fos excel·lent.
Com a resum, puc destacar que el tema escollit té molta informació i nosaltres poc a poc hem anar cercant allò més important i allò que ens interessava més amb el nostre objectiu. En quant a l'elaboració del documental puc destacar alguns aspectes a millorar com en alguns moments on la veu disminueix el to, diversos angles de visió que potser no es veu la imatge prou clara, etc. Com a resultat final, la veritat, que estic molt contenta amb el grup i el resultat del documental, ja que amb aquest tema tan simple he apres moltes coses. No tot es canviar un simple bolquer, hi ha molts d'aspectes important que a vegades, ens oblidem.




jueves, 15 de mayo de 2014

Identifica quines són les preguntes que t'han canviat la vida?

Al llarg de tota la meva vida, m'han sorgit una seria de preguntes que han fet que la seva resposta tingues una directa relació amb el resultat. La veritat que tinc moltes però algunes que en podria destacar son:
  • Serè capaç de mantenir una relació estable?
  • Podré compaginar la feina laboral amb els estudis universitaris?
  • Tinc 23 anys, soc suficient madura per a tenir un fill?

Penso que en aquesta vida tot succeeix per algun motiu concret, és a dir, tot passa per alguna cosa. Aixi que la resposta a les preguntes, hi ha vegades que jo mateixa no la trobo.

Com a conclusió, puc destacar que no vull saber la resposta a les meves preguntes ja que sinó la vida no tindrà cap motivació ni misteri. No ho penseu?

martes, 13 de mayo de 2014

La conferència de Maite Sbert "Miralls"

Fes una selecció d’obres d’art i relaciona-les amb aspectes de la pràctica educativa quotidiana.

Avui dia 8 de maig hem rebut una conferència de na Maite Sbert. Ella és mestre d'Educació Infantil i Primaria i actualment, està estudiant Historia de l'Art. Abans de dedicar-se al món educatiu, feia feina a una entitat bancaria.

La conferència l'ha titulat “Miralls”.

Les primeres paraules varen ser: hem de donar molt de valor a l'escolta dels nens. Aquesta frase, ens va fer reflexionar amb l'historia que va contar. Va iniciar la seva docència a l'escola de San Carles (Eivissa), on un alumne seu estava mirant un cargol i va dir: “un cargol és un animal que surt de ca seva ràpid i camina poc a poc”.

Amb l'experiència aprens a escoltar i mirar. El concepte de mirall i ombres van molts units i a continuació ho detallaré. Hi ha molts de tipus de miralls com aquells que: redueixen o augmenten la mirada, simulació de líquids, mostren altres mons, el futur o desitjos, etc. Aixi que trobem un cert paral·lelisme amb la realitat. Alguns autors importants deien:
Sòcrates: ell va ser el creador de la realitat.
Plató: explicava que era un enganador, sinó que mostraven una cosa irreal i no la realitat. Deia que els miralls eren un objecte potent.
Totes les civilitzacions utilitzaven el mirall: els Inques com a discos osquidiana, toques i mires el teu reflex.
En la nostra religió: la elaboria de la prudència (una dona) dur una serp a la mà dreta i a l'esquerra un mirall per a avisar que no t'has d'aturar sinó que el temps passa ràpidament.

Tornant al tema de l'educació i relacionant-lo amb la conferència, na Maite va dir: “La família-escola-nens són un mirall d'intercanvi d'imatge, surten diferents imatges que es van canviant segons l'època i el moment”. Però està clar que tothom tenim la possibilitat d'intercanviar la informació. Cada persona té la necessitat de veure's, té una personalitat única que quan estem amb altres persones ens adaptam a la situació d'aquell moment. A més, també va relacionar-ho amb un llibre on et deia com havies de ser.

L'objectiu de la conferència es aprendre a ser millor, ja que per entendre que és allò que passa hem de saber com hem d'actuar. Per aixo, serveixen dues habilitats: mirar i escoltar.

Els nens d'avui en dia, volen una imatge positiva per part de l'adult. Hem d'oferir un mirall que donin autoestima i ensenyar a veure's i a saber com és un mateix. Hem d'aprendre a travessar els miralls ja que està permès mirar a l'altre banda. De vegades, hem de canviar d'estratègia per entendre la vida real. A més, hem d'ensenyar a escoltar i mirar, a empatitzar i estar en altres situacions. Els docents, hem de marcar-nos uns indicadors per avançar com es l'efecte dels miralls líquids.

D'altre banda, hem de proporcionar allò que no esta programat a les aules ja que allò que no esta organitzat és allò que existeix. Alguns aspectes a treballar són:
  • Treballar l'esperit critic per entendre la realitat.
  • Treballar la paciència per poder-se mirar i cultivar el silenci i la soledat. Hem de compartir allò que ens passa a un mateix.
  • Treballar els interrogants ja que són reptes a desvetllar. Les preguntes senzilles, poden ser interessants per a millorar el seu desenvolupament com: els alumnes han de saber organtizar-se i fer tasques adequades a la seva edat. Aquestes preguntes poden ser: fàcil, difícil, molt difícil, personals, sense resposta, resposta personal, fent hipòtesis, etc.
Algunes reflexions d'autors importants:
  • Ana Teberosky va ser una dona que posava cartells per tota la seva aula. Els nens ja saben què és la porta sense haver de tenir un cartell amb el nom. I la reflexió és: tu creus que els nens no saben on es la porta?
  • Helen Bisquerra: sempre hem de partir dels interessos dels nens però, els docents com poden provocar
  • Joan Brossa: l'art és una ilusio necessària
  • Maria Zambrano: hi ha un art per ser vist i un art que ensenya a veure.
Un altre tema que va relacionar na Maite, va ser amb historia de l'art. Algunes relacions entre obres d'art i els miralls.
  • Narciso de Caravaggio: es pot observar com es el reflex de la realitat. Com som?


  • Dali: reflex d'un autoretrat per saber quins canvis anam realitzant.
  • La venus de Velazquez: es pot veure com el rostre no es veu clar. Hi ha dubtes si t'agrada o no allò que veus al mirall. Però també, hem de saber treballar amb allò que no ens agrada.
  • Venus de Rubens: en aquesta obra d'art hem de saber interpretar l'espectador, ja que la mirada és diferents per a tots. Qui mira a qui? Pot ser hi ha histories soterrades on hi ha que investigar que passa.
  • Mirall fix i fos. És una obre d'art contemporani que va canviant, segons el seu angle de vista. L'autor es Aldo Chaparro.


  • Washintown d'Anis Capulco. És una obra d'art que ens vol fer veure que formam part de la realitat i ens hem d'implicar amb allò que passa.
  • Taula de conflictes de Concha Jerez. On els plats són romputs i els qui suen a la taula veuen la imatge com una denuncia a la societat.
  • Mirall canviant: segons la persona es va modificant, es vol reflectir la importància del moment present.
  • Miralls de bruixes: es pot observar més enllà del quadre. Permet ampliar la imatge i ens podem fixar en els petits detalls.
  • Manet: mostra com la cambrera esta en un primer pla però realment, el fons del quadre es l'important.


  • Mirall de les Meninas: és un mirall que mostra la ambigüitat tan del llenguatge com a nivell filosòfic. Fa plantejar molts de dubtes, investigar i fer hipòtesis.
  • Mirall com extensió de l'espai, un espai indefinit.
  • Mirall que duplica l'horitzó.
  • Quadre de coure amb miralls per dins es multipliquen les persones. L'autor és Michelangelo Pistoletto.
  • Erik Johanson treballa la simetria, cosa que implica treballar conceptes difícils i que dubtes sobre la seva existència.
  • Etxer: és un mirall en forma d'ou, i el seu significat és una xarxa de relacions i dubtes sobre la realitat.
  • Cuadre de Magrite: és un mirall falç on s'han d'interpretar els significats.
  • Juan Muñoz utilitza els miralls com a permanència. És una escultura i l'espectador quan es mou, fa dubtar sobre el seu angle de visió.
  • Pistoletto: un mirall treballant el reflex on hi ha pintura.
  • Canvi de la permanència, llum i ombres, diferents cultures orientant la llum i l'ombra com a metàfora, com a dualitat de la vida real.
  • Porta cap al misteri de l'Infante.
  • Rosa Amoros: un cercle amb un mirall petit, vol expressar la importància de deixar-se captivar.
  • Com a fragments com a l'obra de Picasso, que serveix per multiplicar i reflectir una altre realitat.
  • Magritte: dibuixa la silueta d'una dona.
  • Michel de Broin: és un mirall romput on es reflecteixen els boscos.



  • Anish Kapoor: mirall en forma conca on es vol expressa la gran varietat de cultures, diferencia entre el dia i la nit, dualitat de conceptes, etc. On cada octògon es reflexa amb una imatge, un miler de reflexes amb una visió conjunta.
  • Eduardo Galeano és un llibre de miralls on explica la temàtica de la humanitat.
Ha set una conferència molt interessant on he après moltes coses i m'ha fet reflexionar molt sobre la manera de veure les coses.