Carta de la mare del nen que toca el violoncel.

Vaig fer una entrada on un pare ensenyava al seu fill a expressar-se mitjançant un violoncel. Ara, aquesta mare, escriu una carta al centre educatiu on exposa tots els seus dubtes i dilemes. La principal preocupació de la família es que el nen passa a primer d'ESO. Aixi que es planteja si que demanaran els mestres del seu fill, quina metodologia empraran, caldrà que faci activitats extra per ser un nen amb necessitats educativa especials, etc.

La família tan sols demana presencia, participació i progres del seu fill, ja que no tot es bo per a tots. També, expressa com treballen les aules d'infantil i les demés, on hi ha un canvi molt gran. Els docents, en l'etapa d'ESO sembla que només els hi interessa els objectius curriculars i no pas l'aspecte emocional dels alumnes.

Trobo que totes les mares tenim aquesta angoixa de saber si un canvi d'etapa escolar, es positiu o no per als nostres fills. Totes les mares ens preocupem per l'educació que reben els seus fills i només volen que no tinguin aquella imatge d'assistir a l'escola per obligació sinó per plaer.