Indicadors d'una bona pràctica.

Per elaborar el llistat  d’indicadors varem fer tres pautes:

1.      Hi havia tres lectura, on cada persona havia de llegir-la i anotar els seus indicador. La meva lectura era la nombre 2. Els meus indicador varen ser els següents:

-         Actualització en la formació.

-         Pràctica educativa coherent i enriquidora.

-         Flexibilitat pel canvi.

-         Permeabilitat amb el medi.

-         Racionalitat en el funcionament.

-         Poc s’aprèn de respostes com si, no, no se.

-         No està be: penar que es sap tot, tot es fa bé, els demés s’equivoquen.

-         Pràctica educativa individualitzada.

-         L’escola forma part del barri, de la societat.

-         Capacitat de critica per a modificar les pràctiques.

-         Cada grup i persones són diferents, amb ritmes i motivacions.

-         L’aula és un context dinàmic i canviant.

-         El currículum no és un problema sinó una ajuda, amb estratègies.

-         El docent avalua tan els alumnes com a ell mateix.

-         El docent ha de ser coherent, cohesionat i estable.

2.      Tots els companys de la lectura 2, ens varem reunir i varem elaborar un llistat conjuntament. El llistat va ser el següent:

-         Formació continua en base a una pràctica reflexiva.

-         Temps i lloc dedicats a la reflexió.

-         Compromís ètic, moral i polític.

-         Escola oberta a l’entorn (permeabilitat).

-         Atenció a la diversitat (presencia, participació, progrés).

-         Escota i mirada activa.

-         Treball en equip cooperatiu.

-         Centre obert, flexible que s’adapta a contextos i situacions.

-          Planificació, desenvolupament i autoavaluació continua.

-         El currículum com a document de partida, com a document fix.

3.      En grups de tres (na Maria, na Cristina i jo), varen reunir els llistats conjunts i varen elaborar un llistat final. El llistat global és el següent:

-         Equip docent especialitzat.

-         Dedicació de temps i espai a la reflexió dins la pràctica educativa.

-         Formació activa, continua i innovadora dels professionals.

-         Treball cooperatiu dins la comunitat educativa.

-         Currículum obert.

-         Aprenentatge significatiu.

-         Atenció a la diversitat (presencia, participació, progrés)

-         Establir vincles de qualitat dins la comunitat educativa.

-         Escola oberta a l’entorn (permeabilitat)

-         Escolta i mirada activa.

-         Ensenyament individualitzat partint dels interessos dels infants.

-         Planificació coherent i que admet canvis.

-         Agrupaments flexibles de docents i alumnes.

-         Fomentar l’autonomia personal.

-         Resolució de conflictes mitjançant el diàleg. 

Fes una cerca de possibles recursos teòrics que parlin del que significa una bona practica i penja’l amb títol, autor, breu resum i enllaç

Títol: Claus per aconseguir una pedagogia efectiva.

Autor: desconegut.

Breu resum:

Per a donar una bona pràctica educativa el docent ha de tenir unes competències com:

-         Reflexionar sobre la seva pràctica.

-         Tenir expectatives dels seus alumnes.

-         A l’aula hi ha d’haver un clima de respecte i confiança.

-         Saber treballar en equip, compartir dubtes i solucions.

-         Clara estructuració de les classes.

-         Avaluació permanent.

A més, un bon docent ha de tenir les classes ben planificades, respectant els ritmes evolutius dels alumnes. Totes les classes han de ser coherents i han de mostrar l’ interès del tema als alumnes per tal de motivar-los. Al llarg de tota la programació, hi ha d’haver una metodologia fixa, però a més, ha de tenir altres estratègies d’ensenyament.

També, l’avaluació ha de ser constant tan per part dels alumnes com de la seva pràctica. En relació a l’avaluació, és molt important la manera de com s’organitza la seva programació. Tot ha de tenir un sentit pedagògic, una relació amb el currículum, els objectius clars i adequats a l’edat dels alumnes.  

Un altre aspecte important per fer una bona pràctica es tenir en compte la diversitat. És a dir, presencia de tot l’alumnat, participació en les activitats i progrés en e seu aprenentatge. el docent, ha d’estimular la participació, transmetre l’ importància d’aprendre els continguts i quins són els resultats que obtindran.

Avui en dia, és molt important incorporar les noves tecnologies, ja que això incrementa la motivació dels alumnes. Les activitats es poden fer amb diferents recursos com: guies, vídeos, ordinador, etc.

En resum, podríem dir que una bona pràctica es pot dur a terme si el docent té il·lusió i vocació per la seva feina. On tots els dubtes i problemes es vegin com una oportunitat d’aprenentatge i no com un obstacle a seguir. Així que sí un poc, ho aconsegueix!

Enllaç:

http://www.slideshare.net/profecrix/buenas-practicas-pedagogicas

Buenas Practicas Pedagogicas from profecrix

Article: una migdiada de dotze anys.

El periodista Carles Capdevila, ens informa com els pares sobreprotegim als fills fins que compleixen 12 anys. Avui dia, no hi ha tan de límits com abans, ja que pots veure un nen de 4 anys amb un telèfon mòbil com un de 14 que no té horari per tornar a casa. Són coses que fa uns anys eren impensables.

També ens explica com els pares patim quan són més petits, quan comencen a caminar, anar a l’escola, etc. Després, es passa una època on els pares pareix que es despreocupen i deixen la responsabilitat a l’escola. Fins, que torna la preocupació a l’etapa de l’adolescència.

Aquells pares que sobreprotegeixen tan als seus fills, en un futur es donaran compte que han fet molt d’errors i no els han preparat per ala vida real.

A més, es molt trist, com diu en Carles, que conceptes com educació, problemes, fracàs escolar, vagues, retalls, ... sempre vagin units. El terme docent va unit a molta feina i esforç, ja que la imatge per part de la societat no és gaire positiva. Un bon docent és aquell que es preocupa pels alumnes, dóna exemple moral, els ajuda a afrontar la realitat i carregar la motxilla d’experiències positives.

A més, ara el concepte de docent no és el mateix que fa 20 anys. Abans era una persona autoritària i els pares no tenien aquest rol. I actualment, el docent guia a l’aprenentatge dels alumnes  on són ells els protagonistes dels seus propis aprenentatges.

Penso que l’educació va lligada de la col·laboració de la família i la participació activa de la societat. Tots han de fixar-se en un mateix objectiu i no camins diferents.

 Imatge de: http://davidhuerta.typepad.com/blog/2011/07/educaci%C3%B3n-y-responsabilidad-social.html

Articles: escoles bressol, conciliar o educar.

La sociòloga Sara Moreno va escriure aquest article al diari Ara on exposava la situació de les escoletes. Diu que amb les retallades, hi ha centres de que tindran algun canvi de plantilla degut a les retalles econòmiques. Aquestos canvis seran: augmentar rati de nens per aula, reduir 40% el personal i no construir més  centres educatius de 0-3.

Encara que sigui una etapa no obligatòria, penso que totes les famílies tenen dret de portar als seus fills a aquestos centres i rebre un servei de qualitat. En el cas de que la professional hagi d’atendre a molts de nens farà que l’atenció individualitzada es vegi reduïda o no es podrà portar a terme.

Així que el dubte que ens diu na Sara és: per a que serveix una escoleta: per conciliar la feina laboral dels pares o per educar amb igualtats d’oportunitats? Hi ha famílies que els hi ajuda aquestos centres, ja que en temps de crisis, ells poden treballar i a la vegada, el seu fill està educant-se. Altres que pensen que allí simplement van a jugar a les “guarderies”, cosa que aquestes persones estan totalment equivocades. Ja que aquestos centres transmeten valors, rutines, hàbits, socialització, etc.

Penso que en relació al terme Guarderia, s’hauria d’eliminar del diccionari, ja que els professional del centre no guarden als fills. Sinó que els eduquen per a ser millor persones, adquireixen uns coneixements, desenvolupen millor les seves competències, etc. A més, com ens diu na Sara, es nota molt quan un nen va a l’escola si abans ha assistit a algun centre d’educació infantil.

Per acabar, penso que com a mare seria genial poder passar els  primers anys de vida amb el teu fill. Però com actualment, hi ha que treballar per sobreviure, s’agraeix molt que els centres d’educació infantil eduquin al teu fill i no nomes el guardin mentre un està treballant. 

Escola diferent: Drury

Les escoles de Drury es troben al País Gal·les a Anglaterra. Aquestes escoles tenen quatre competències a seguir: numbers, thinking, comunication i Tic.

Algunes característiques d'aquestos centres és que a l'arribada hi ha un document on posa que es allò que treballaran durant aquella jornada escolar. Els principis educatius que tenen són els següents:

• Autonomia
• Ordre en la dinàmica d'aula.
• Responsabilitat del propi proces d'aprenentatge.
• Sentit de les fitxes: avançar, autorregular, consolidades.
• Planificació semestral en competències.
• Quadern de progres.
• Pactar vies d'assoliment.
• Quadern de comunicació amb les famílies.
• Preguntes, respostes i pistes.

El procés d'aprenentatge són molt clars ja que els alumnes i les famílies saben que aprendran cada dia. Una metodologia per aprendre els nombre es numicon. La dinàmica d'aula és la següent:

• Grups de 5 infants.
• Docent més una assistent.
• Alt nivell autonomia.
• TIC molt integrades.
• Clima de feina constant.

A més, els docents sempre preguntes als alumnes qüestions que els facin reflexionar. Aquelles preguntes no poden tenir com a resposta un si o no. Aquestes preguntes són les següents:

• Com ho has fet? No vull saber sols el resultat.
• Li ajudam donant-li pistes?
• Aquesta activitat ha estat fàcil, un repte o impossible? Per què?
• Quines competències has treballat en aquesta activitat?
• En aquesta activitat que heu fet en grup: quin ha estat el vostre rol al grup? Què heu aportat? Què vos han aportat els altres? Com he avançat jo dins del grup?

Trobo que es una escola que està molt avançada en comparació a l'educació espanyola. Si voleu saber més informació la podeu trobar en:

http://moodle.flintshire.gov.uk/drury/

Imatge de: http://moodle.flintshire.gov.uk/drury/pluginfile.php/193/mod_resource/content/1/Planting%20Our%20School%20Orchard%20web.pdf

Activitats de la jornada: Quantifiquem:en quin espai i en quin temps es donen vincles de qualitat.

	Espai	Temps
Mestre	Despatx	Cada 15 dies feien una reunió o en casos de dubtes o problemes a solucionar.
	Centre educatiu	Situacions diàries
Infant	Esplai	Diàriament
	Activitats conjuntes	En el moment que es realitzaven
Entre famílies	Porta de l'aula o passadissos	Entrades i sortides
	Jocs en famílies	Massatge infantil, tallers de cuina, cafè tertúlia.
Nens - mestre	Centre	Menjador, esplai, activitats, tallers, racons, etc.
Famílies - mestre	Porta de l'aula	Entrades i sortides
	Centre educatiu	Reunions informatives, cafè tertúlia.

Crec que per a que hi hagi una certa qualitat s'han de dur a terme una serie de coses com:

• Reunions interdisciplinàries entre l'equip educatiu, sempre que siguin necessàries o bé cada 15 dies.
• Els alumnes han d'establir vincles d'amistat tant amb els companys d'aula com la resta dels alumnes. Aixi desenvolupen actituds i milloren els seus coneixements tan de llenguatge com d'experiències.
• Entre les famílies, trobo que hauria d'haver un vincle molt positiu, ja que poden compartir dubtes i experiències.
• Relació entre nens i docents, s'ha de crear un vincle de seguretat i confiança en tots els moments de la jornada. El rol de l'adult és fer de guia i orientador en el seu proces d'aprenentatge.
• Relació entre docent i famílies és molt important ja que la comunicació ha de ser fluida i transmetre confiança. A més, s'han de realitzar reunions informatives cada cert període per tal que els pares coneixien l'evolució dels seus fills. La comunicació també es pot dir a terme a traves de plafons, emails, informes, etc.   

Activitats de la jornada: algunes preguntes per a la reflexió.

En la pantalla digital, na Carme, ens ha facilitat un horari d’un grup de 0-1 anys d’una escoleta on hem de respondre les següents preguntes. L’horari estava compost de fer cada dia les mateixes activitats i/o rutines:

7:30 a 8:30	Esmorzar
8:30 a 9:30	Dibuix i aprenentatge de coneixement de les lletres
9:30 a 10:30	Aprenentatge de nombres i jocs
10:30 a 11:00	Descans
11:00 a 12:00	Cançons educatives
12:00 a 13:00	Dinar
13:00 a 14:00	Descans
14:00 a 15:30	Jocs lúdics

1. Quines són les necessitats que es contemplen a aquest horari?

   
   

Les necessitats que es poden observar en aquest horari són: menjar (esmorzar i dinar) dormir i activitats cognitives com cançons, plàstica, jocs lúdics, etc.

2. Quines rutines hi ha entorn a aquestes necessitats?

Les rutines que es poden veure estan molt relacionades en cobrir les necessitats bàsiques dels alumnes com és:

• El moment de l'esmorzar i dinar.
• Moment del descans.
• Activitats de comprensió (exercicis de nombres, lletres i cançons), creativitat (dibuix i plàstica) i lúdiques (jocs i cançons).

3. Quins objectius educatius hi ha implícits a aquest horari?

És molt difícil dir quins objectius tenen a l'aula, ja que ens manca molta informació com: metodologia del centre, necessitats bàsiques que volen cobrir, barriada on es troba, nivell econòmic de les famílies, etc. Però amb l'horari que disposem poden dir els següents objectius:

• respectar els ritmes individuals de cada un dels alumnes.
• Cobrir les necessitats bàsiques com menjar i dormir.
• Fomentar la creativitat, fomentant activitats lúdiques i cognitives.

4. Hi ha similituds entre l’horari de la vostra escoleta i amb aquest horari?

La veritat que no hi ha moltes similituds ja que alternaven diferents activitats com taller, psicomotricitat, projecte,... Les úniques similituds que hi trobo en relació a la meva escoleta era cobrir les necessitats bàsiques com menjar, dormir i higiene. En aquest horari no apareix la higiene i nosaltres era un punt molt important.

5. Quina concepció educativa hi ha darrera aquest horari? I darrera del vostre?

Crec que aquest centre vol avançar contigus per les edats que tenen els alumnes. Deixen de banda continguts tan importants com l'expressió, art, panera de tresors, higiene, tallers, ambients, etc.

Crec que el seu interes es mirar els resultats i no contemplen els proces educatiu dels alumnes. Penso que les activitats de nombres i lletres no són adequades a la seva edat, en canvi, podrien fer activitats d'exploració i manipulació de diferents objectes i aixi podien observar diferents textures, mides, formes, colors, etc.

6. Que passa entre rutines?

Entre les necessitats bàsiques com dormir i menjar, podrien alternar diferents activitats cognitives com: dibuix, nombres i lletres, jocs, etc. En un horari de l'etapa infantil s'ha d'intercalar activitats relaxades amb aquelles més mogudes.

               7.  Aquest horari es mantindrà en el proper cicle (3-6)?

Penso que aquest horari està més adreçat a l'etapa de 3-6 que no pas de 0-3. Així que esperc que els nens de 3-6 ho compleixin, ja que sinó em donara a pensar que potser amb 3 anys ja faran sumes i restes. A més, cada curs escolar hauran d'aplicar i augmentar el nivell de comprensió, per tal de motivar-los.    

La manera de com actuem dóna una qualitat al centre

La imatge de centre està molt relacionada en com actuen els docents, així té com a resultat una imatge positiva o negativa.  S’ha de partir del que hi ha en aquell moment, ja que la gestió tan material com econòmica té molt a veure. A més, el clima ha de ser favorable entre els docents i les famílies.

S’ha de tenir molt present que influeixen factors com el temps i l’espai. Ja que la seva distribució i organització ha de ser canviant i tot això ha de tenir una perquè. Tot ha d’estar argumentat i justificat per a poder obtenir el millor de cada racó. A més, el docent ha de tenir la capacitat de reflexionar i ser capaç de modificar alguns aspectes.

És molt important que el centre obri les portes i mostri una permeabilitat a la societat. On el canvi i les innovacions estiguin presents.

Imatge de: http://frasesparaimagenes.com/frases/mafalda-navidad-imagenes/

Reflexiona sobre alguns aspectes del dia a dia a l'escoleta.

Quan vaig fer les pràctiques vaig gaudir molt de l'ambient familiar que hi havia al centre educatiu. Recordo moltes situacions on ara puc reflexionar sobre el que feien. Alguns aspectes que puc destacar són els següents:

• Entrades i sortides:

Recordo com un moment molt important on les famílies intercanvien informació amb el tutor per tal de conèixer alguns aspectes importants. Alguns temes de conversació eren: com ha passat la nit, ha portat un llibre de casa, etc. Era un temps breu però a la vegada molt aprofitat i amb un sentit molt educatiu, ja que la participació i col·laboració entre família i centre era molt positiva.

• Pati:

Era un espai pensat i tenia un projecte viu, ja que el material que hi havia i la seva organització tenia un sentit educatiu. Recordo com tots els alumnes del centre s'ajudaven, el rol de l'adult era vigilar i actuar en casos necessaris. Els alumnes disposaven de total llibertat i sabien quines eren les normes de convivència.

Recordo algunes situacions de conflicte on el rol del mestre era mediador i en cap cas, jutjava a un dels afectats. Tots els docents actuaven de la mateixa manera, ja que l'equip educatiu havia pactat un protocol a seguir.

• Cuina pròpia:

Penso que és un espai molt important per als nens. Ells poden observar com s'elabora el menjar i a la vegada, el seu menú era equilibrat i molt natural. El personal de la cuina sempre tenia una relació positiva amb els alumnes. Recordo com sempre que hi havia alguna proposta d'alimentació, el personal de cuina, ajudava al tutor i els alumnes estaven molt contents per la seva presencia.

• Organització de l'espai i material:

Tot el material que hi havia al centre tenia unes normes de qualitat com: educatiu, no sexista, en bon estat, no tòxic, etc. La seva organització tenia una intenció i un motiu.

Recordo com cada divendres tot el material que hi havia a l'aula dels nadons es rentava. Un fet que em mostrava molta seguretat per als nens ja que aixi s'evitaven possibles infeccions i contaminacions. A més, durant tota la jornada hi havia un equip de neteja i manteniment on mostraven molt d'interès per el benestar de l'edifici.

Com a resum, sempre puc dir que els records que tinc del centre han set molt positius i sempre dic que tornaria a fer les pràctiques al mateix centre però amb el mateix tutor. Ja que em va fer gaudir d'aquesta professió i em va ensenyar a ser molt objectiu i tenir present molts aspectes com la diversitat, respecte i tolerància.

Article: Les activitats quotidianes

En aquest article es pot observar com les activitats de la vida quotidiana poden tenir un contingut pedagògic i es pot donar una resposta a cada nen de manera individualitzada.

Els espais i materials haurien de formar part del projecte pedagògic. On els nens puguin satisfer les seves necessitats, interessos i competències. A més, les activitats han de mostrar una estabilitat i regularitat, un sentit lògic que fomenti els processos d'explorar, descobrir, conèixer, comunicar, etc.

Alguns moments destacats a la lectura són els següents:

• Moment de menjar:

Ha de ser un moment tranquil on es pugui conversar en un espai organitzat. També, hi ha d'haver un clima relaxat, sense presses ni pressions als alumnes. En tot moment, els docents han de afavorir l'autonomia, aixi que els utensilis han d'estar a l'abast dels alumnes.

• Moment de dormir:

És un moment significatiu i simbòlic on els nens es relaxen sense tenir la pressió de la rapidesa. L'espai ha de ser conegut pels alumnes i on puguin tenir objectes seus com: mantes personals, objectes, etc. Els docents han de tenir present que hi ha diferents ritmes d'adormir-se, de son i de despertar-se.

• El canvi i la neteja personal:

Aquest moment ha de ser molt important per a crear un vincle entre el nen i l'adult. Té un alt valor relacional i simbòlic.

Els nens a partir dels 3 anys ja van controlant els esfínters i per aquest motiu han de començar a llevar-se els bolquers. Aquest canvi està molt relacionat amb el nivell maduratiu neuromuscular. A més, una vegada que s'inicia aquest proces, s'han de dur a terme tan a l'escola com a la llar.

En aquesta lectura puc destacar que el contingut és molt obvi però que moltes vegades ens oblidem. M'ha servit per reflexionar i refrescar que fets tan simples com menjar o dormir, poden dur un alt contingut pedagògic i que els nens aprenguin a ser autònoms.

Article: La vida quotidiana.

En aquesta lectura podem observar com afecta el nivell de vida als nens. Ja que cada vegada vivim en una societat més accelerada on no hi ha temps per relaxar-nos.

Com ens diu en Félix Guatarri, l'escola era un espai d'indicadors. Però els processos econòmics de mesura, racionalització i acceleració han fet disminuir el temps per gaudir dels amics i companys i l'escola pateix aquest ritme tan frenètic. Per aquest motiu, a l'article ens explica diverses maneres on es pot observar aquest temps del capital com una pedagogia invisible:

• Absència de temps:

La majoria dels docents coincideixen que els hi falta temps i sempre estan angoixats per aquest tema. Ja que sinó tenen temps no poden desenvolupar les habilitats ni mantenir l'atenció que ells voldrien.

• Pressa:

El temps de la primera infància ha disminuït i sembla que segueixen el ritme d'una fabrica on compleixen un horari institucional.

• Fragmentació del temps:

Les accions dels nens estan fixades per un horari fixo i establert pels adults. La rutina i la manera d'organitzar la jornada escola fa que sigui una jornada monotoma i sense interes. Hi ha moltes maneres d'organitzar la jornada escolar i fent modificar les rutines i activitats per tal de motivar als nens. Si el docent provoca aquesta acceleració continua pot provocar la desmotivació i depressió. A més, ens explica tres formes de resistència:

1. Temps per compartir:

El centre educatiu ha de ser un lloc de troballes on els nens es sentin segurs i estables. Per aquest motiu, és necessari tenir temps llargs, fomentar la participació i valorar el temps. El docent ha de saber aprofitar les experiències quotidianes per a millorar els processos socials com conviure, debatre, trobar solucions, etc. El centre educatiu ha de ser un espai on hi hagi diversitat i heterogeneïtat.

2. El joc:

Els nens cada vegada juguen menys i no hauria de ser aixi. Ja que jugar és una capacitat i una necessitat humana que facilita la creativitat, inventar mons, imaginació, etc.

3. La narrativa:

Els infants no aprenen només d'allò que els ensenyen els adults sinó de tots els contextos que els envolten. Les narratives construeixen vides i fan desenvolupar el llenguatge. A més, els protagonistes són éssers actius de la vida real on ells es poden sentir identificats. El docent pot aprofitar la narrativa per relacionar aspectes com sentiments, humor, valor de la vida, funció ètica i estètica.

Puc destacar que ha set un article molt interessant, on explica de manera molt clara situacions que poden ajudar a desenvolupar millorar algunes estratègies. Està clar que avui en dia la societat viu en constant moviment i no es para a pensar tenir temps per a dedicar-se als fills. Sempre van accelerats i volen obtenir els mateixos resultats que en situacions on es precisa la tranquil·litat. Aixi que a partir d'ara, ens hauríem de reflexionar sobre la qualitat que volem obtenir amb el temps que desponem.

Article: El temps i els ritme de la naturalesa.

Aquest article ens vol explicar com influeix la naturalesa amb els ritmes dels nens. Les tasques de pensar, parlar, discutir,... ens ha ajudat a definir el concepte d’escola, alumnes i docents.

L’escola forma part del barri on es troba situat. Els canvis que fan han de visibles amb coherència entre allò que creuen els professionals i allò que fan al centre. Però sempre han de ser els nens els protagonistes del seu aprenentatge i experiències.

Alguns aspectes que ens diu l’article són els següents:

La presa de consciencia de les nostres realitats: El centre ha de treballar els continguts a partir de la realitat amb els espais tan interiors com exteriors. La decoració del centre reflecteix la uniformitat de l’activitat escolar típica.

L’escola a l’aire lliure: les primeres relacions que estableixen els alumnes es fan a l’aire lliure. així que tots aquestos espais han de tenir un plantejament educatiu per augmentar les experiències positives. A més, han de respectar el temps i ritme de la naturalesa ja que són pausats. Cada nen necessita un procés i unes condicions adequades i individualitzades. Totes les activitats plantejades a l’aire lliure fan explorar i gaudir de la naturalesa com: olors, textures, sons, moviments, etc. El docent ha de saber combinar el joc i la vida quotidiana.

L’organització i el temps a l’escola: la programació de l’aula ens faciliten diferents estratègies per tenir temps per escoltar, observar, conversar,trobar l‘equilibri, etc. Però mai deixar de banda els objectius lineals i donar resposta a les necessitats bàsiques. Així que un bon docent ha de saber respectar el ritmes i temps de tots els alumnes, tenint sempre una coherència professional.

Com a resum, puc destacar que tots els nens necessiten tenir contacte amb la naturalesa. A més, com ens diu Fröbel “El marc idoni per al desenvolupament de l’infant és l mateixa naturalesa  a qual l’infant està indistintament referit i vinculat, ja que é el seu medi” . També, un centre educatiu ha de tenir un projecte viu i amb possibilitat de fer canvis i millorar la seva practica pedagògica. 

Imatge de: http://www.kidszone.es/naturalezasolidaridad/

Lectura: la vida diaria. Centro de Educación Infantil Aire Libre.

La lectura de na Mari Carmen Díez ens explica com situacions de la vida diària poden interessar als nens, estimulen la seva curiositat i a més desenvolupen el desig d’aprendre.

Els docents han de fomentar l’autonomia entre els alumnes en fets quotidians. Es requereixen l’ús de continguts significatius. Per aquest motiu, els nens han d’aprendre a ser protagonistes dels seus propis aprenentatges, independents  i sentir-se bé.  Fets tan simples com menjar, vestir-se, jugar o dormir fan que aprenguin tan a l’àmbit familiar com escolar.

Avui en dia, les cases no disposen d’espai suficient per a jugar els nens. A més, s’ajunta que les famílies fan les coses molt ràpid i sense posar-hi atenció en els fills. Han de tenir present que els nens aprenen del seu voltant  i en tot moment. L’adult ha d’intentar no posar traves i estimular el seu desenvolupament.  Alguns moments importants són:

• Menjar:

És un moment educatiu on els nens noten diferents olors, recorden gustos, proven aliments de gustos, formes i colors diferents. Els pares i el centre educatiu han de fomentar l’autonomia com servir-se i posar la taula ells. A la vegada, un fet tan simple, ells fan lògica –matemàtica amb contar els gots i plats; dominen l’espai i el temps amb la quantitat de menjar que hi poden posar als plats; moment de conversa i coneixement social i del llenguatge.

• Joc:

El joc simbòlic o psicomotriu fan que la intel·ligència jugui un paper molt important. Ells imaginen una situació que potser s’aproxima a la realitat o no com: vestir una pepa, construir una caseta, lluitar, imitar a ser..., etc. Tal com ens diu Piaget en la perspectiva epistemològica i evolucionista, l’adult ha de fomentar les capacitat sensorials.

El joc a l’aire lliure encara amplia més les possibilitats de creativitats ja que poden utilitzar tot tipus de material natural com fulles d’arbres, sorra, aigua, pedres, insectes, etc.

•  En la feina:

Els docents moles vegades tenen la programació feta i un dia, pot ser apareix un esdeveniment  que fa que el mestra hagi de canviar les activitats de la jornada. Alguns factors poden ser: un llibre d’un alumne, naixement d’un germanet, una sabates noves, etc. Així que la mestra ha de saber improvisar i canviar els seus plans.

•  Situacions fortuïtes:

Com per a totes les famílies, sempre hi ha unes normes de comportament i prohibicions. Es lògic que per la seva immaduresa motriu i desconeixement de les lleis físiques no poden preveure que passarà. Ells fan hipòtesis per tal d’investigar que pot passar si... tiren pintura al terra, com absorbeix els líquids una esponja, etc.  

Com a resum puc destacar que tots els nens aprenen en cada moment i que l’adult ha de saber potenciar i estimular per a que el seu desenvolupament vagi millorant.  Així que com a mare que som, puc dir que hem de deixar els fills experimentar i aprendre lliurament sense tantes prohibicions.

Imatge de: http://almudenamielgo-psicomotricidad.blogspot.com.es/2013/05/del-placer-de-actuar-al-placer-de-pensar.html

Preguntes relacionades amb la lectura:

1.       Què he après de la lectura?

Aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre què predomina més, els interessos dels adults o dels nens.  Penso que el ritme frenètic que viu a societat no té en compte les necessitats bàsiques dels nens.

En relació a la pràctica educativa, penso que el docent hauria de tenir present quins són els interessos dels nens i després, aplicar la seva programació d’aula. A més, en l’etapa de 0-3, el docent no es pot oblidar de les rutines, ja que això facilita la seva labor i augmenta la seguretat dels alumnes.

2.       Què ha aportat a la meva formació?

Com ja he explicat anteriorment, m’ha fet assolir uns coneixements que abans no li donava tanta importància com després de llegir l’article. M’ha fet reflexionar sobre la importància que tenen alguns fets tan simples com dormir o menjar. Ara el fer la migdiada, ja no és el mateix que abans, ara tots els moviments i l’organització són importants.

3.       Quines preguntes li faria a una mestra sobre el tema?

Després d’aquesta lectura, podríem fer moltes preguntes als docents. Però algunes serien les següents:

-          Quina imatge d’infant tens?

-          Com es basa la teva metodologia?

-          Són importants les rutines en l’etapa 0-3?

-          Com respectes els diferents ritmes d’aprenentatge?

-          Com us comuniqueu amb les famílies? (freqüència, mitjans, ...)

4.       Quines preguntes m’ha provocat?

A més de reflexionar sobre els temes exposats, també m’ha provocat una sèrie de qüestions. Aquestes preguntes serien les següents:

-          Sabre aplicar el currículum a la meva programació d’aula?

-          Els objectius seran adequats a l’edat dels nens?

-          Serè capaç de fer totes les tasques?

-          Tindre en compte les necessitats i interessos dels alumnes?

5.       Pots explicar quina relació existeix entre la lectura i les teves concepcions i creences preestablertes?

Durant aquesta lectura algunes concepcions i creences s’han modificat i d’altres han mantingut.

Alguns conceptes que s’han modificat han set que tenia la noció que tots els moments de la jornada educativa eren importants però, en cap moment, pensava en tants de detalls concrets. Tots i cada un són importants ja que ajudaran als alumnes a desenvolupar-se millor.

Aquells que s’han mantingut han set a manera de fer les classes, és a dir, a traves d’una metodologia constructivista. On els nens siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge, on el docent tingui present les necessitats i interessos, on un error es vegi com una oportunitat d’aprenentatge, etc.

6.       Què és útil per fer-ne una aplicació directa?

Penso que un docent ha de formar-se contínuament i ha de ser crític amb la seva pràctica. Un bon mestre ha de fer cursets, adquirir nous aprenentatges, actualitzar-se, etc.

A més, la visió d’infància ha de ser inclusiva, amb igualtat i tolerància. Tots els nens tenen drets a ser respectats i rebre una educació digna. Totes les activitats que proposi el docent ha d’atendre a la diversitat (presencia, participació, progrés), on els alumnes tinguin interès i motivació per a progressar.

7.       Amb quins teòrics i models es relaciona la lectura?

Trobo que aquesta lectura eta relacionada amb alguns teòrics com:

-          Piaget: tot coneixement ha de ser assimilat i acomodat. A més de respectar les etapes evolutives dels alumnes.

-          Teoria constructivista: el nen sigui el protagonista dels seus propis aprenentatges, partint del seu interès i motivació.

-          Brofenbrenner: tot el que envolta als nens influeixen de manera positiva o negativa al seu desenvolupament com: barri, cultura, família, administracions, etc.

8.       Per què recomanaries aquesta lectura?

És una lectura molt interessant per a tots els col·lectius tan famílies com professionals. Aquesta lectura fa reflexionar sobre temes molt quotidians i que no prestem atenció, on la idea es pot modificar per a situacions posterior. Ja que tracta de diversos temes i la seva explicació és molt senzilla i clara, com: interessos dels alumnes, activitats, metodologies, etc.

Lectura i reflexió al blog de l'article: La interacció i l'ètica dels nins petits.

Aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre situacions que abans no li donava tanta importància.  Està clar que els nens que acudeixen a un centre educatiu de 0-3 responen diferent als nens que no hi van.

Aquest text ens explica com interaccionen els nens entre ells i amb els adults. Aquest projecte es va dur a terme a Dinamarca a les vuggestuen (escoletes). Les raons d’aquesta elecció varen ser les següents: la psicologia evolutiva es va fer mestressa de la descripció dels nens i fa molt difícil la seva existència; el llenguatge verbal dels nens és escàs; la feina d’investigació amb aquest col·lectiu no és massa prestigiosa. Així que volen demostrar com la feina amb els nens resulta molt interessant. El projecte està elaborat per Eva Johansson.

Al llarg de la lectura podem trobar els següents aspectes:

·         La psicologia evolutiva:

En l’educació tradicional es té una imatge de nen com un ésser pulsional on els adults han de satisfer les necessitats. El seu joc és paral·lel i no és capaç d’entendre els sentiments dels demés. Els nens potser no entenen de sentiments però si que actuen davant una situació desagradable.  El fet de poder observar els valors i les normes, els nens estableixen unes normes de convivència comunes.

 Jo penso que tots els nens tenen un gran potencial a desenvolupar. Ells actuen segons com es comporten les persones del seu voltant, es a dir, saben si hi ha algun conflicte o no, poden jugar, cridar, ballar, etc.

·         Pedagogia:

L’objectiu del projecte es reconèixer situacions diàries i reflexionar conjuntament. Els docents han de reflexionar sobre el punt de vista professional i dels infants. Na Eva nombra “el rebost d’experiència de l’infant” a aquelles situacions on els nen comparteixen una experiència i que marcarà el seu futur davant situacions similars.

Penso que els adults han de potenciar l’ interès i aprofita totes les oportunitats d’aprenentatge. La interacció entre els nens i adults té molta relació sobre la pròpia imatge d’infant. A més, l’adult ha de saber separar el punt de vista del nen del seu. És molt important que els conflictes siguin una oportunitat d’aprenentatge i que siguin els mateixos infants que ho resolguin.

·         Establiment de comunitats, la formació del grups:

Els nens sempre mostren un gran interès per participar en comunitats. Segons Liberg (1996) i Lokken (1997) anomenen onada a la primera impressió visible de la comunitat. Aquesta onada sempre és corporal i expressen alegria o satisfacció, i fa unir a tot el col·lectiu.

Coincideixen en que els nens potser no tenen molt de vocabulari però no els hi falten maneres d’expressió. Tots els poden comunicar sense utilitzar la paraula, amb una simple mirada o expressió facial, els demes ho poden entendre què és el que passa.

·         La implicació des infants aporta la millora solució:

En aquest apartat ens explica com quan un conflicte necessita la intervenció d’un adult. El rol de l’adult no és actuar com un jutge sinó trobar una solució entre tots.

El docent ha d’ajudar a trobar una solució que convenci les dues parts, no ha de renyar sinó aprofitar aquesta oportunitat.

Penso que el docent no ha de solucionar el conflicte entre els nens, sinó que ha d’actuar de mediador. El rol del docent és escoltar les dues versions i després, no jutjar, sinó trobar una solució. En aquest cas ha de ser objectiu i no escoltar nomes una versió.

·         Els infant que tenen cura dels altres infants:

Tots els nens tenen un instint que volen que els demes infants estiguin bé, ja que si veuen algun nen trist, ells es senten intranquils i insegurs. Els nens poden reconèixer sentiments, saben escoltar i actuen si en tenen l’oportunitat. Així que el rol de l’adult és desenvolupar la seva capacitat de tenir cura dels altres.

Penso que tots els nens necessiten una seguretat i confiança en si mateixos, en el moment que passa alguna cosa, ells ho noten de seguida. Per aquest motiu, els adults hem d’intentar que això no passi. Penso que si l’ambient és còmode i familiar, molts de conflictes no sorgiran, en canvi, si hi ha sorolls i inquietuds, pot ser una facilitar d’inseguretats.

·         Noves maneres d’actuar:

En aquest apartat ens fa reflexionar sobre l’aprenentatge indirecte, sobre els valors que inconscientment transmetem de la nostra manera de ser. Així que els docents som un model a ser per als nens i hem de tenir present que la majoria dels nostres actes, ells ho poden imitar.

Així que jo penso que el docent ha de ser coherent i tenir una professionalitat a l’hora d’actuar ja que hi ha molts de nens que imiten als adults. Els nens petits no compten amb el llenguatge però si coneixen l’entonació, algunes paraules, moviments i expressions corporals, etc.

Com a resum, puc dir que tots els nens tenen la capacitat de cercar estratègies per a resoldre conflictes i moltes vegades, no es necessària la presencia d’un adult. L’adult intervindrà en cas que sigui necessari i el seu rol serà de mediador i no per solucionar el conflicte. Encara que siguin nens de 0-3 anys ja posseeixen uns drets i deures que entre tota la societat han de complir. Ha set una lectura molt interessant per a reflexionar sobre alguns temes que no els hi donava importància.