Aquesta lectura m’ha fet reflexionar sobre
situacions que abans no li donava tanta importància. Està clar que els nens que acudeixen a un
centre educatiu de 0-3 responen diferent als nens que no hi van.
Aquest text ens explica com interaccionen els
nens entre ells i amb els adults. Aquest projecte es va dur a terme a Dinamarca
a les vuggestuen (escoletes). Les raons d’aquesta elecció varen ser les
següents: la psicologia evolutiva es va fer mestressa de la descripció dels
nens i fa molt difícil la seva existència; el llenguatge verbal dels nens és
escàs; la feina d’investigació amb aquest col·lectiu no és massa prestigiosa.
Així que volen demostrar com la feina amb els nens resulta molt interessant. El
projecte està elaborat per Eva Johansson.
Al llarg de la lectura podem trobar els
següents aspectes:
·
La psicologia evolutiva:
En l’educació tradicional es té una imatge de
nen com un ésser pulsional on els adults han de satisfer les necessitats. El
seu joc és paral·lel i no és capaç d’entendre els sentiments dels demés. Els
nens potser no entenen de sentiments però si que actuen davant una situació
desagradable. El fet de poder observar
els valors i les normes, els nens estableixen unes normes de convivència
comunes.
Jo
penso que tots els nens tenen un gran potencial a desenvolupar. Ells actuen
segons com es comporten les persones del seu voltant, es a dir, saben si hi ha
algun conflicte o no, poden jugar, cridar, ballar, etc.
·
Pedagogia:
L’objectiu del projecte es reconèixer
situacions diàries i reflexionar conjuntament. Els docents han de reflexionar
sobre el punt de vista professional i dels infants. Na Eva nombra “el rebost
d’experiència de l’infant” a aquelles situacions on els nen comparteixen una
experiència i que marcarà el seu futur davant situacions similars.
Penso que els adults han de potenciar l’
interès i aprofita totes les oportunitats d’aprenentatge. La interacció entre
els nens i adults té molta relació sobre la pròpia imatge d’infant. A més,
l’adult ha de saber separar el punt de vista del nen del seu. És molt important
que els conflictes siguin una oportunitat d’aprenentatge i que siguin els
mateixos infants que ho resolguin.
·
Establiment de comunitats, la
formació del grups:
Els nens sempre mostren un gran interès per
participar en comunitats. Segons Liberg (1996) i Lokken (1997) anomenen onada a
la primera impressió visible de la comunitat. Aquesta onada sempre és corporal
i expressen alegria o satisfacció, i fa unir a tot el col·lectiu.
Coincideixen en que els nens potser no tenen
molt de vocabulari però no els hi falten maneres d’expressió. Tots els poden
comunicar sense utilitzar la paraula, amb una simple mirada o expressió facial,
els demes ho poden entendre què és el que passa.
·
La implicació des infants aporta
la millora solució:
En aquest apartat ens explica com quan un
conflicte necessita la intervenció d’un adult. El rol de l’adult no és actuar
com un jutge sinó trobar una solució entre tots.
El docent ha d’ajudar a trobar una solució que
convenci les dues parts, no ha de renyar sinó aprofitar aquesta oportunitat.
Penso que el docent no ha de solucionar el
conflicte entre els nens, sinó que ha d’actuar de mediador. El rol del docent
és escoltar les dues versions i després, no jutjar, sinó trobar una solució. En
aquest cas ha de ser objectiu i no escoltar nomes una versió.
·
Els infant que tenen cura dels
altres infants:
Tots els nens tenen un instint que volen que
els demes infants estiguin bé, ja que si veuen algun nen trist, ells es senten
intranquils i insegurs. Els nens poden reconèixer sentiments, saben escoltar i
actuen si en tenen l’oportunitat. Així que el rol de l’adult és desenvolupar la
seva capacitat de tenir cura dels altres.
Penso que tots els nens necessiten una
seguretat i confiança en si mateixos, en el moment que passa alguna cosa, ells
ho noten de seguida. Per aquest motiu, els adults hem d’intentar que això no
passi. Penso que si l’ambient és còmode i familiar, molts de conflictes no sorgiran,
en canvi, si hi ha sorolls i inquietuds, pot ser una facilitar d’inseguretats.
·
Noves maneres d’actuar:
En aquest apartat ens fa reflexionar sobre l’aprenentatge
indirecte, sobre els valors que inconscientment transmetem de la nostra manera
de ser. Així que els docents som un model a ser per als nens i hem de tenir
present que la majoria dels nostres actes, ells ho poden imitar.
Així que jo penso que el docent ha de ser
coherent i tenir una professionalitat a l’hora d’actuar ja que hi ha molts de
nens que imiten als adults. Els nens petits no compten amb el llenguatge però si
coneixen l’entonació, algunes paraules, moviments i expressions corporals, etc.
Com a resum, puc dir que tots els nens tenen
la capacitat de cercar estratègies per a resoldre conflictes i moltes vegades,
no es necessària la presencia d’un adult. L’adult intervindrà en cas que sigui
necessari i el seu rol serà de mediador i no per solucionar el conflicte. Encara
que siguin nens de 0-3 anys ja posseeixen uns drets i deures que entre tota la
societat han de complir. Ha set una lectura molt interessant per a reflexionar
sobre alguns temes que no els hi donava importància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario