Article: una migdiada de dotze anys.

El periodista Carles Capdevila, ens informa com els pares sobreprotegim als fills fins que compleixen 12 anys. Avui dia, no hi ha tan de límits com abans, ja que pots veure un nen de 4 anys amb un telèfon mòbil com un de 14 que no té horari per tornar a casa. Són coses que fa uns anys eren impensables.

També ens explica com els pares patim quan són més petits, quan comencen a caminar, anar a l’escola, etc. Després, es passa una època on els pares pareix que es despreocupen i deixen la responsabilitat a l’escola. Fins, que torna la preocupació a l’etapa de l’adolescència.

Aquells pares que sobreprotegeixen tan als seus fills, en un futur es donaran compte que han fet molt d’errors i no els han preparat per ala vida real.

A més, es molt trist, com diu en Carles, que conceptes com educació, problemes, fracàs escolar, vagues, retalls, ... sempre vagin units. El terme docent va unit a molta feina i esforç, ja que la imatge per part de la societat no és gaire positiva. Un bon docent és aquell que es preocupa pels alumnes, dóna exemple moral, els ajuda a afrontar la realitat i carregar la motxilla d’experiències positives.

A més, ara el concepte de docent no és el mateix que fa 20 anys. Abans era una persona autoritària i els pares no tenien aquest rol. I actualment, el docent guia a l’aprenentatge dels alumnes  on són ells els protagonistes dels seus propis aprenentatges.

Penso que l’educació va lligada de la col·laboració de la família i la participació activa de la societat. Tots han de fixar-se en un mateix objectiu i no camins diferents.

 Imatge de: http://davidhuerta.typepad.com/blog/2011/07/educaci%C3%B3n-y-responsabilidad-social.html