Article: La vida quotidiana.

En aquesta lectura podem observar com afecta el nivell de vida als nens. Ja que cada vegada vivim en una societat més accelerada on no hi ha temps per relaxar-nos.

Com ens diu en Félix Guatarri, l'escola era un espai d'indicadors. Però els processos econòmics de mesura, racionalització i acceleració han fet disminuir el temps per gaudir dels amics i companys i l'escola pateix aquest ritme tan frenètic. Per aquest motiu, a l'article ens explica diverses maneres on es pot observar aquest temps del capital com una pedagogia invisible:

• Absència de temps:

La majoria dels docents coincideixen que els hi falta temps i sempre estan angoixats per aquest tema. Ja que sinó tenen temps no poden desenvolupar les habilitats ni mantenir l'atenció que ells voldrien.

• Pressa:

El temps de la primera infància ha disminuït i sembla que segueixen el ritme d'una fabrica on compleixen un horari institucional.

• Fragmentació del temps:

Les accions dels nens estan fixades per un horari fixo i establert pels adults. La rutina i la manera d'organitzar la jornada escola fa que sigui una jornada monotoma i sense interes. Hi ha moltes maneres d'organitzar la jornada escolar i fent modificar les rutines i activitats per tal de motivar als nens. Si el docent provoca aquesta acceleració continua pot provocar la desmotivació i depressió. A més, ens explica tres formes de resistència:

1. Temps per compartir:

El centre educatiu ha de ser un lloc de troballes on els nens es sentin segurs i estables. Per aquest motiu, és necessari tenir temps llargs, fomentar la participació i valorar el temps. El docent ha de saber aprofitar les experiències quotidianes per a millorar els processos socials com conviure, debatre, trobar solucions, etc. El centre educatiu ha de ser un espai on hi hagi diversitat i heterogeneïtat.

2. El joc:

Els nens cada vegada juguen menys i no hauria de ser aixi. Ja que jugar és una capacitat i una necessitat humana que facilita la creativitat, inventar mons, imaginació, etc.

3. La narrativa:

Els infants no aprenen només d'allò que els ensenyen els adults sinó de tots els contextos que els envolten. Les narratives construeixen vides i fan desenvolupar el llenguatge. A més, els protagonistes són éssers actius de la vida real on ells es poden sentir identificats. El docent pot aprofitar la narrativa per relacionar aspectes com sentiments, humor, valor de la vida, funció ètica i estètica.

Puc destacar que ha set un article molt interessant, on explica de manera molt clara situacions que poden ajudar a desenvolupar millorar algunes estratègies. Està clar que avui en dia la societat viu en constant moviment i no es para a pensar tenir temps per a dedicar-se als fills. Sempre van accelerats i volen obtenir els mateixos resultats que en situacions on es precisa la tranquil·litat. Aixi que a partir d'ara, ens hauríem de reflexionar sobre la qualitat que volem obtenir amb el temps que desponem.