Aquest vídeo ens mostra una barriada de la
zona d’ Africa. Un mestre explica als seus alumnes que totes les persones son
iguals però que a la vegada som diferents: alts- baixos, blancs- negres, intel·ligents
i menys intel·ligents, amb discapacitat o no,... però tots volem estar junts. No
totes les persones tenen accés a l’escola.
En el cas de na Soda, fa les tasques de la
llar i li demana a la seva mare que ella vol anar-hi per aprendre que poen els
llibres, tal com ho fa el seu germà. I la mare li respon que no pot ser ja que
el seu pare no ho voldrà. En canvi, na Binta, va a l’escola i el pare quan ha d’escriure
alguna carta, li escriu la seva filla.
La imatge de la dona és aquella que està a la
llar i no a l’escola. Fan les feines del camp per recollir fruita i després,
com no saben fer el canvi de diners, la gent les engana (com la mare de na
Soda, que l’han enganat venent taronges). El rol de l’home és aquell qui
decideix que es fa a casa seva, la dona no te vot de paraula.
En aquest vídeo em pogut veure com un grup de
nens fan teatre. On la escena reproduïda és una família on el pare no deixa a
la seva filla anar a l’escola. Ja que diu que ell mana i les dones han d’estar
a la llar, al camp fent feina i atenent als germans. És una comparativa amb la
vida real de na Soda. Anys més tard, es troben tots junts i na Binta és metge,
en canvi, na Soda s’havia casat i ja tenia una família. Com a paradoxa ens
diuen que totes les nenes han de poder anar a l’escola, que ningú ho impedeixi
ja que en el futur poder fer el mateix que els homes.
Així que com ha missatge final, puc destacar
que tots els nens tenen drets a anar a l’escola i rebre una educació amb
igualtat i tolerància.
Aquest vídeo m’ha fet reflexionar ja que
nosaltres h tenim com un fet normal i en canvi, a altres països, anar a l’escola
és tot un repte. No tots els nens poden anar-hi, i si tenen aquesta
oportunitat, potser han de fer kilòmetres per anar al centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario